"Pel seu caràcter espiritual, el sector cultural és un d'aquells en què més ha pogut mantenir-se la significació catalana de l'obra realitzada". Aquestes paraules formen part de l'informe presentat pel conseller de Cultura Carles Pi i Sunyer davant del Parlament de Catalunya a finals de l'any 1938, en plena guerra. Hi ha altres frases del mateix informe que tenen interès per a nosaltres avui, com quan remarca la importància de "l'acció conjunta de tots els que senten, intervenen o treballen per la nostra cultura"; o més endavant, quan afirma que cal tenir molt en compte i respectar "l'espontaneïtat de la iniciativa i l'actuació de cada un dels homes, nuclis i organismes que hi col·laboren". "Més que l'obra d'un departament, és com la manifestació cultural de l'esperit de Catalunya", afegeix.
Què significa recordar avui el paper de la conselleria de Cultura dels anys de la guerra? Entre moltes altres coses, la voluntat de posar la cultura al centre de la política, fins i tot en moments d'extrema dificultat. És evident que el 1938 hi havia urgències que afectaven molt directament la vida dels ciutadans, però les urgències i els interessos immediats de supervivència (era estrictament el cas, aleshores) no impliquen mai prescindir del que ens fa humans: la cultura, la civilització.
Quan es va crear Òmnium Cultural el 1961, ara farà 50 anys, les circumstàncies no eren tan dramàtiques com les del 1938, però eren extremadament difícils. La lluita era, encara, contra el vencedor de la guerra, que era enemic de la cultura catalana perquè era enemic de la cultura en general. Altre cop, la defensa de la llengua i de la cultura són formes evidents de defensa del país.
Avui vivim sortosament en un marc pacífic i democràtic, i les dificultats materials a les quals hem de fer front són en gran part derivades d'estirar més el braç que la màniga; res a veure amb el que el nostre país ha superat en el passat. Però l'atenció a la cultura i a "l'acció conjunta de tots els que senten, intervenen o treballen per la nostra cultura" és encara molt necessària.
De fet, quan parlem de cultura ens referim a un doble procés: d'una banda, la producció de béns culturals en totes les seves formes; i de l'altra, la reproducció de pensament, d'elements compartits. Els dos aspectes es complementen.
Ens calen creadors, i afortunadament en tenim en els diferents camps: literatura, arts plàstiques, música, cuina, disseny. Ells asseguren la nostra aportació al patrimoni universal. Al mateix temps, el coneixement i el reconeixement d'elements que formen part del nostre patrimoni comú ens donen el sentiment de pertinença que ens ajuda a viure harmoniosament. Avui, el 2011, en un moment en què la societat catalana és tan diversa, les nostres aportacions adquireixen una varietat que enriqueix molt la nostra cultura. Els catalans del present, sigui quin sigui el nostre origen, estem decidint quina serà la cultura del futur més proper. Tot un repte a la intel·ligència, la creativitat i la voluntat que ens han de fer créixer com a país. Feliç Sant Jordi.
