No hi ha treva. Culminats els traspassos el primer dia, els consellers ahir es van arremangar les mànigues per començar a abordar les patates calentes que han heretat i per donar compliment al programa electoral de Convergència i Unió. Un dels que tindrà més feina, tant per la grandària de la conselleria com per l'alt volum de temes que ha d'abordar d'una manera relativament ràpida, és el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder.
De fet, la primera mesura que aprovarà la conselleria avui mateix serà la pujada d'un 3,5% dels peatges que depenen de la Generalitat (C-16, C-31, C-32 i C-33). La pujada, molt per sobre de l'augment de l'IPC (2%), és fruit de la necessitat de recuperar l'IVA reduït entre l'any 1999 i el 2004 que una sentència del Tribunal Suprem va tombar. Per recuperar aquests diners s'apliquen augments progressius des del 2006. Si no es fes repercutir l'augment en els usuaris de les autopistes, la Generalitat hauria de compensar amb 18 milions d'euros durant el 2011 les concessionàries.
La pujada de les autopistes no serà l'únic obstacle amb què es trobarà el conseller Recoder en els pròxims dies. Ell mateix, conscient de la magnitud de les decisions que ha de prendre en els pròxims mesos, es mostra molt caut a l'hora de fer declaracions sobre obres concretes. "Necessito uns dies encara per submergir-me en tota la documentació del departament", reclama Recoder. En tot cas, però, és molt conscient de quins són els temes espinosos que té damunt de la taula i que haurà de posar fil a l'agulla.
Model aeroportuari
El primer cavall de batalla amb el govern espanyol serà el nou model aeroportuari. Recoder ja va explicar ahir a RAC 1: "Puc estar d'acord o no amb la privatització, però en el que no puc estar d'acord és que sigui el govern espanyol qui prengui la decisió". De moment, però, no sembla que el PSOE estigui disposat a afluixar la corda en aquest àmbit. Si les coses no canvien molt, l'aeroport del Prat continuarà amb les decisions estratègiques en mans d'Aena, sense una participació significativa de la Generalitat.
Autonomia del port
La darrera llei de ports aprovada pel PSOE i el PP durant el 2010 lamina la poca autonomia que ja tenien els ports de Tarragona i de Barcelona. Caldrà veure per quina estratègia opta el nou govern per recuperar poder en aquesta matèria.
Quart Cinturó
Si una obra ha estat la pedra a la sabata del conseller Nadal ha estat el Quart Cinturó. Només al final del segon tripartit, i un cop aprovat el Pacte Nacional d'Infraestructures, Nadal va tenir les mans lliures per dibuixar un traçat al qual s'havien oposat sempre Iniciativa i ERC. L'arribada de CiU hauria de servir per accelerar els tràmits administratius que queden perquè el ministeri pugui licitar les obres en un període que no superi els dos anys.
Corredor Mediterrani
Si alguna obra suscita consens entre totes les forces polítiques catalanes és el corredor ferroviari del Mediterrani. La solució actual del tercer rail és poc efectiva i, a mitjà termini, compatibilitzar trens de viatgers i de mercaderies en una mateixa via és molt complicat. Cal abordar la conversió de la línia convencional a l'ample europeu, però l'Estat no sembla gaire disposat a finançar-ho. Caldrà veure el paper que hi juga en tot plegat la Comissió Europea que al maig que ve hauria de declarar prioritari el Corredor Mediterrani.
Sobrecost de la L9
Recoder també va assenyalar que vol abordar els problemes de sobrecost de la línia 9. Una missió molt complicada si es té en compte que el túnel està a la fase final i un 75% de les estacions ja han estat concessionades a empreses privades perquè les explotin durant 30 anys.
Peatges a l'ombra
La disponibilitat de recursos per invertir baixarà en els pròxims anys. Per mantenir un cert nivell d'inversió caldrà recórrer a la col·laboració entre l'administració i els privats. Caldrà revisar el marc jurídic actual perquè les inversions siguin atractives per als privats i alhora no obliguin l'administració a acudir al rescat dels projectes que no donin els beneficis esperats.
Transvasament del Roine
El conseller Pelegrí va posar ahir sobre la taula un tema que semblava superat. El titular d'Agricultura va plantejar el transvasament del Roine, que "podria ser una solució definitiva a la sequera". Una obra, però, que a hores d'ara sembla molt lluny si es té en compte la falta de recursos financers, l'alt cost de construcció i la necessitat d'acordar el transvasament amb França i la Unió Europea. El que sí que serà una prioritat immediata és la interconnexió de xarxes.
