El decret del govern espanyol pot disparar l'IBI fins a un 64%

BARCELONAGirona, la Seu d'Urgell i Lloret de Mar són tres dels ajuntaments que havien aprovat que aquest 2012 congelaven l'impost de béns immobles (IBI) per no augmentar la pressió fiscal als ciutadans. A la pràctica, però, quan el contribuent observi el rebut comprovarà com l'import haurà pujat un 10%. Quina és l'explicació? El decret llei aprovat dimecres pel govern espanyol que obliga tots els ajuntaments a incrementar l'IBI fins a un 10%, depenent de l'any que hagin fet l'última revisió cadastral. La mesura ha agafat per sorpresa a tothom i la confusió s'ha apoderat dels ajuntaments, que ja havien aprovat les ordenances fiscals i els pressupostos per a aquest any i que ara no saben de quina manera faran repercutir aquest increment en els seus comptes.

Com s'aplicarà

L'increment oscil·la segons l'antiguitat de la revisió cadastral

La pujada de l'IBI no és uniforme i varia segons l'antiguitat de la revisió cadastral en cada municipi. Així, per a aquelles localitats que no han fet la revisió des de l'any 2002, l'augment és del 10%. El percentatge baixa al 6% per a les que ho van fer entre el 2003 i el 2005, i al 4% si la revisió es va executar entre els anys 2009 i 2011. Només en queden exempts els municipis que van modificar el cadastre en el període 2006-2008, en considerar que va ser aquests tres anys quan es va assolir el nivell màxim del preu de mercat dels habitatges. Segons la direcció general de Cadastre, depenent del ministeri d'Hisenda, més del 70% dels municipis van fer l'última revisió l'any 2002 o abans, amb la qual cosa l'increment del 10% és el més comú. La llei de cadastre obliga que les revisions es facin com a màxim cada deu anys, però la majoria de consistoris incompleixen aquesta norma. El cas més sorprenent és el de Girona, que ho va fer el 1990. Tot i que en casos així la direcció general del Cadastre pot actuar d'ofici, 22 anys després no s'ha pres cap mesura.

Les repercussions

Els ajuntaments temen la retallada de l'aportació de l'Estat

El president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, assegura que la decisió "no pot, ni de bon tros, invalidar la demanda d'un model de finançament del món local". La por de la majoria de consistoris és que l'Estat aprofiti aquest augment en la recaptació dels ajuntaments per reduir les transferències estatals.

La resignació del PP

Badalona apujarà l'impost un 10% tot i l'anunci de rebaixar-lo

L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol (PP), s'ha hagut d'empassar el decret del govern del seu partit i apujar l'IBI un 10% per a aquest 2012, tot i que en un primer moment va proposar, fins i tot, rebaixar-lo més de dos punts. L'oposició -el PP governa en minoria a Badalona- li va impedir aquest descens i al final el ple va aprovar que es congelava l'IBI. García Albiol va criticar amb duresa la resta de grups per la seva actitud i defensava que en l'actual context de crisi era fonamental disminuir la pressió fiscal als ciutadans. Ara l'alcalde de Badalona es veu obligat pel govern de Rajoy a augmentar un 10% el rebut de l'IBI als seus veïns. Una situació diferent és la del seu company de partit a Castelldefels. L'alcalde Manuel Reyes pot presumir de ser dels pocs que aquest any abaixarà l'IBI, fins a un 3%. Castelldefels va revisar el cadastre l'any 2006 i forma part del reduït grup de municipis que eviten les conseqüències del decret llei del govern espanyol. Lleida és una altra de les ciutats que se salva d'una pujada que serà històrica.