El dèficit fiscal s'enquista

Barcelona.Tots els membres de la comissió d'economia del Parlament s'esperaven ahir, en la compareixença del conseller del ram, Andreu Mas-Colell, més detalls sobre els pressupostos de la Generalitat per al 2012. Ja acabava la seva intervenció inicial quan es va treure un as de la màniga i va revelar que, segons havia calculat el seu departament, el dèficit fiscal català va arribar al 8,4% del PIB, al voltant de 16.500 milions d'euros el 2009, l'últim any amb dades de liquidació pressupostària disponibles. Una dada que va descol·locar visiblement l'oposició, que anava preparada per furgar en l'incompliment de la llei de finances públiques -i una resolució del Parlament- en no presentar els pressupostos del 2012 abans del 10 d'octubre per iniciar-ne el tràmit parlamentari abans de les eleccions.

Segons els càlculs que va revelar ahir el conseller Mas-Colell, en el primer any d'aplicació del model de finançament pactat pel tripartit, el 2009, el dèficit fiscal no només no havia disminuït respecte del 2005 -el primer cop que es van calcular els balances fiscals-, sinó que va ser una dècima superior, del 8,3% al 8,4%. Els resultats els va deixar anar Mas-Colell la mateixa setmana que la comissió parlamentària d'estudi del pacte fiscal ha de votar les conclusions. Es tracta d'uns resultats en línia amb el relat d'oposició frontal de CiU al model del tripartit sobre el qual, en canvi, el PSC ha afirmat últimament que fins i tot millora el rendiment previst inicialment. El discurs de Mas-Colell ahir al Parlament, però, allunya els socialistes catalans del consens entorn al concert econòmic, perquè condicionen la seva participació al fet que CiU i el Govern parteixin del reconeixement de la millora que va suposar el model d'Antoni Castells respecte de sistemes anteriors.

Flux monetari

Per al càlcul del saldo fiscal entre Catalunya i l'Estat, la conselleria d'Economia ha adoptat la metodologia que va triar la comissió d'experts del 2008, la del flux monetari. Aquesta metodologia és "la més simple conceptualment", segons el conseller. Així, segons aquest mètode, només s'imputa al territori en qüestió la despesa que l'Estat hi executa directament. És la fórmula que mostra un perjudici més gran per a Catalunya, més que si s'optés pel mètode de càrrega-benefici, que fa que s'imputin proporcionalment als territoris inversions que es considera que tenen interès per al conjunt de l'Estat, al marge d'on s'executin.

El conseller Mas-Colell va mostrar ahir el seu malestar amb el fet que l'Estat, en els seus càlculs sobre saldo fiscal, consideri despesa executada a Catalunya la part proporcional dels interessos pel deute que es deriva del dèficit públic estatal.

Pel que fa als pressupostos, Mas-Colell es va limitar a dir que es presentarien abans que acabi l'any, com ja va prometre Mas, i que seguiran marcats per l'austeritat. El conseller va assegurar que no els ha presentat abans a causa de les "incerteses" que planen sobre els ingressos que provenen de l'Estat.

Duran i el pacte fiscal

Al matí, en una conferència a Madrid, el candidat de CiU a les eleccions espanyoles, Josep A. Duran i Lleida, va advertir que si el nou govern espanyol ignora la proposta de pacte fiscal "deixarà sense arguments els moderats i la situació empitjorarà". Duran, interpel·lant clarament el PP, favorit per governar, va recordar que "Espanya no pot fallar perquè Catalunya mai li ha fallat" en els moments claus del període democràtic.