El dèficit zero s'estén a les autonomies
L'executiu aprova l'avantprojecte d'estabilitat pressupostària que busca el dèficit zero i inclou sancions econòmiques i intervencions a administracions que sobrepassin l'acordat, també a les autonomies.
MADRID.El govern espanyol passa de l'amenaça a l'acció en la croada per reduir el dèficit públic de les autonomies i les grans ciutats. L'executiu va aprovar ahir l'avantprojecte de llei d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera que promou sancions econòmiques i la intervenció temporal dels comptes de les administracions que incompleixin els objectius de reducció de la despesa.
El govern del PP va molt més enllà dels objectius marcats en la reforma exprés de l'article 135 de la Constitució, acordada amb el PSOE l'estiu passat i que preveia un dèficit estructural màxim del 0,4% del PIB el 2020. Ara, en canvi, l'objectiu es rebaixa fins al 0% per al conjunt d'administracions (això vol dir autonomies i ajuntaments, a més de l'Estat) a partir del 2020, segons va dir ahir a Davos (Suïssa) el ministre d'Economia, Luis de Guindos. Amb aquesta decisió, contundent a ulls dels mercats, Espanya s'avança als límits marcats per la UE, que estipula per a aquell any un dèficit màxim del 0,5%. Una decisió, però, que no va convèncer l'agència Fitch, que va rebaixar ahir dos esglaons la qualificació del deute d'Espanya, de AA- a A.
La futura llei manté el principi anunciat per De Guindos, però amb matisos. Les administracions hauran de presentar equilibri o superàvit, i cap podrà incórrer en dèficit estructural, tret que facin reformes a llarg termini. En aquest cas, el dèficit podrà ser del 0,4%. També es faran excepcions en cas de catàstrofe natural, recessió o emergència extraordinària. Així ho va explicar el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en la conferència de premsa posterior al consell de ministres.
Un cop s'aprovi la llei, que l'executiu del PP presentarà els pròxims dies a les altres formacions polítiques, l'Estat imposarà uns objectius d'estabilitat a les administracions a partir de les recomanacions que faci la UE per a Espanya. Les administracions que incompleixin aquests objectius hauran de presentar un pla econòmic per corregir la desviació de la despesa en el termini d'un any. Si segueixen sense fer els deures i no apliquen el pla d'ajust, començaran les penalitzacions: l'ajuntament o autonomia haurà de constituir un dipòsit retribuït del 0,2% del PIB nominal, que als sis mesos podrà convertir-se en multa en cas que l'incompliment es reiteri. Per entendre l'abast de la penalització es pot agafar com a exemple el PIB de Catalunya. Amb les dades del 2010, una possible sanció per a Catalunya arribaria fins als 419,4 milions d'euros.
Les amenaces no es queden aquí. Tres mesos després de la multa, és a dir, als nou mesos d'haver vulnerat el programa de retallades acordat, el ministeri d'Hisenda podrà enviar una delegació per valorar la situació econòmica i pressupostària de l'administració incomplidora. "La visita no és amable, és una manera d'intervenció que no té res a veure amb una suspensió de competències autonòmiques, i és en paral·lel al que fa la Unió Europea amb els països intervinguts, que els posa deures, treballa en paral·lel i escomet els ajustos corresponents", va assegurar amb sarcasme Montoro. A més, l'autorització per fer emissions de deute, rebre subvencions o subscriure convenis amb l'Estat quedarà condicionada al compliment dels objectius acordats.
Supervisió dels pressupostos
Cada administració haurà d'explicar també les "línies mestres" dels seus pressupostos al govern espanyol abans d'aprovar-los, perquè l'Estat pugui supervisar el compliment dels objectius marcats per Brussel·les per al conjunt de l'Estat. El ministre d'Hisenda va voler treure ferro a la mesura -"no interfereix en la capacitat d'autogovern"- i va insistir que cada autonomia i ajuntament -de més de 20.000 habitants- decidirà quin ús fa dels diners, això sí, a partir d'un sostre de despesa acordat amb l'Estat per evitar gastar més del que s'ingressa. La llei també estableix que el valor del deute de les administracions no podrà superar el 60% del PIB el 2020. Montoro va explicar que s'establirà un "període transitori" fins aquell any per poder assolir l'objectiu i que les administracions estaran exemptes de reduir el deute si hi ha recessió. Quan l'economia creixi més d'un 2% o es generi ocupació, la reducció haurà de ser de dos punts respecte del PIB. El dèficit del conjunt de les administracions s'haurà de reduir cada any un 0,8% sobre el PIB nacional. A més, el 2015 i el 2018 es revisaran els objectius de dèficit i deute. El ministre va insistir que la llei "garantirà" els serveis públics. Tot a canvi de collar les autonomies.
