PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT
Crònica 01/04/2012

Els defraudadors investigats no tindran amnistia

Els contribuents investigats per Hisenda no podran optar al perdó fiscal que inclouen els pressupostos de l'Estat. Els comptes retallen un 16,9% la despesa dels ministeris, en molts casos partides socials.

Joan Faus
3 min
El governador del Banc d'Espanya i el ministre d'Economia, ahir en la reunió del BCE a Copenhaguen.

MADRIDL'amnistia fiscal aprovada pel govern espanyol per fer aflorar 25.000 milions ocults no serà tan generosa com podia semblar en un primer moment. Els defraudadors a qui Hisenda ja hagués notificat que estaven sent investigats no podran blanquejar el seu diner negre pagant només un tribut del 10% i quedar així eximits de qualsevol penalització.

L'objectiu de la mesura excepcional, que durarà fins al 30 de novembre d'aquest any, és, per tant, atraure, és a dir perdonar, els que encara no havien estat enxampats. Els avantatges són enormes, ja que fins ara el tribut era d'entre el 21% i el 27%, al qual es podia afegir una possible multa que oscil·lava entre el 20% i el 30%, segons fonts d'Hisenda consultades per l'ARA.

Podran optar a aquest perdó fiscal, segons va publicar ahir el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), els contribuents de l'IRPF, l'impost de societats o el de la renda de no residents que siguin titulars de béns que no es corresponguin amb les rendes declarades en aquests impostos. Tot el que hauran de fer per optar a aquest blanqueig oficial és presentar una declaració i pagar pel 10% del diner o bé ocult.

Aquesta amnistia forma part del paquet de noves mesures fiscals que inclouen els pressupostos de l'Estat per al 2012. L'executiu espera recaptar 12.314 milions més amb aquestes mesures, entre les quals hi ha una pujada indirecta de l'impost de societats per a les grans empreses o un tribut del 8% per al capital empresarial que torni a Espanya aquest any. També inclou un augment de les taxes judicials i el de l'IRPF aprovat a finals del 2011.

Amb l'objectiu de reduir el dèficit públic del 8,51% fins al 5,3%, els pressupostos suposen un ajust del govern central de 27.300 milions: 12.314 en més ingressos i 14.986 en menys despesa (que ja inclou el paquet d'estalvi de 8.900 milions aprovat l'any passat). Els comptes retallen un 16,9% la despesa dels ministeris, que cau en 13.406 milions. La tisorada, però, és desigual.

Exteriors i Foment

Els ministeris més castigats

El pressupost del ministeri d'Exteriors és el que pateix una caiguda percentual més alta (54,4%) però és el quart en termes quantitatius (1.441 milions menys). En aquest sentit, el més afectat és Foment, amb 3.094 milions menys (-34,6%). Per exemple, retalla en 329 milions (-41,9%) les ajudes a l'accés a l'habitatge i en 816 milions les inversions (-13,9%), sense incloure les ja compromeses l'any passat, cosa que és una pèssima notícia per a les constructores espanyoles. Pel que fa a Exteriors, destaca la brutal tisorada en cooperació, del 71,2%: 594 milions.

Indústria i Agricultura

Caigudes de més del 30%

El d'Indústria (-31,9%) i el d'Agricultura (-31,2%) són el tercer i el quart ministeri que pateixen una retallada més forta, però de diferent grau. Indústria tindrà 1.762 milions menys, mentre que Agricultura, 876. Per exemple, les comunitats autònomes rebran 76 milions menys (-47,1%) en plans agraris i pesquers.

Ocupació

Fre a les polítiques actives

El d'Ocupació continua sent el ministeri amb més pressupost (20.924 milions) i per un ampli marge. Tot i això, tindrà 1.669 milions menys (-7,4%), i serà el tercer amb més retallada quantitativa. Crida l'atenció que en l'actual situació econòmica caigui prop d'un 20% el pressupost de les polítiques actives d'ocupació (en 1.557 milions) i s'elimini el fons d'integració d'immigrants.

Educació i Sanitat

Menys transferències

El ministeri d'Educació i Cultura tindrà 830 milions menys (-21,2%), mentre que el de Sanitat i Serveis Socials, 365 (-13,7%). Destaquen la disminució de 530 milions de les transferències educatives a les autonomies, que exclou les partides per a les beques, i la de 283 per a la gestió de la dependència, fet que representa el 15% del cost total.

Justícia i Interior

Els menys afectats per l'ajust

El petit ministeri de Presidència és el menys afectat per la tisorada, amb 17 milions menys (-3,8%). El segueixen Justícia, que perd 107 milions (-6,3%), i Interior, 337 milions (-4,3%). És a dir, l'ajust global oscil·la entre el 3,8% i el 54,4%.

stats