Dissabte comença la reunió política més important de l'any a la Xina, l'Assemblea Nacional, el més semblant al nostre legislatiu i l'escenari on es debaten les qüestions de país més importants. El discurs d'obertura del primer ministre, Wen Jiabao, definirà quina mena de polítiques planteja per al 2011 un govern que sempre s'ha presentat com un bon gestor, preocupat per les prioritats i problemes del país. Alhora, les propostes i decisions dels prop de 3.000 diputats que hi participen també faran de termòmetre.
La premsa xinesa ja ha avançat algunes d'aquestes prioritats, com el control de la inflació. L'IPC interanual ha passat de l'1,5% el gener del 2010 a superar el 5% a finals d'any. Uns preus que, en el cas dels aliments, són més d'un 10% més cars que els de l'any anterior.
Per què pugen els preus
Les causes de la inflació són diverses (excés de crèdit després de les polítiques de flexibilitat per combatre la crisi, increment del preu internacional de matèries primeres, millores laborals que suposen nous costos de producció), com també ho són els intents per frenar-la. La pèrdua de poder adquisitiu de la Xina urbana i semiurbana, on cada cop és més difícil l'accés a l'habitatge, més les cròniques desigualtats entre el camp i la ciutat, són una bona combinació per al descontentament social, això que tant obsessiona Pequín. No sorprèn, per tant, que aquests dies s'hagin d'aprovar mesures com l'ampliació a tot el país del tot just estrenat impost de propietats per contenir la calentíssima especulació immobiliària (s'ha provat ja a Xangai i Chongqing) i l'exempció fiscal per a classes amb menys ingressos.
Aquestes són polítiques puntuals, en la línia de què fa un gestor. Algunes veus, en canvi, van més enllà... És el cas de l' Economic Observer , una de les principals capçaleres d'informació econòmica, que ahir desafiava el govern a gastar menys i recaptar menys (en tan sols un any de diferència s'ha passat a recaptar un 21% més) i, sobretot, a detallar què fa amb els seus pressupostos. El diari recordava que, quan algú va preguntar per les finances públiques en una sessió prèvia de l'Assemblea, la resposta del ministeri va ser "no tothom ha de poder-les entendre". Amb la mirada posada en la corrupció (aquests dies s'ha destituït el mateix ministre de Ferrocarrils per acceptar suborns), l' Observer encoratja els diputats de l'Assemblea i trepitja el delicat terreny de la transparència: "Els pressupostos fiscals són una manera de gestionar els diners en nom del poble i haurien de rendir comptes al poble de manera natural".
Aires de canvi
Són aquests detalls, i no el miratge d'una revolució a l'egípcia (al qual certament hi ha contribuït la paranoica reacció de la policia xinesa), els que determinaran cap on bufa el vent de canvi en aquest país. De fet, la supervisió de la feina del govern que exerceixen des de fa temps els milers de blogaires xinesos anònims és un concepte que ja ha incorporat l'oficialisme, en certa manera. L'últim exemple, el primer xat amb ciutadans de Wen Jiabao a la web de l'agència Xinhua, on -entre altres coses- va avançar que el nou pla quinquennal (2011-2015) perseguirà un creixement més qualitatiu que quantitatiu per corregir les creixents desigualtats. Wen, la cara de les polítiques amb accent social d'un govern que va redreçar excessos anteriors, té un crèdit merescut, però res no garanteix que el socialisme científic del Partit Comunista sigui més honest que corrupte i que s'acabi imposant a tendències socioeconòmiques altrament inexorables.
