El vot dels catalans és un dels més barats d'Europa

Un preu de 2,02 euros sona a xavalla. Però darrere pot tenir tot un historial que fa que aquesta xifra sigui més valuosa que mai. Perquè aquest és el cost que té el dret a vot de cada català censat encara que acabi rebregant la papereta i dipositant-la, en el millor dels casos, al contenidor blau. El cost de l'exercici de la democràcia a Catalunya va ascendir a 10,8 milions d'euros a les eleccions del 28-N. Malgrat la importància de la xifra, és una de les més baixes a Europa. A més, la despesa en aquests últims comicis va ser 4,71 milions d'euros inferior a la del 2006. L'optimització de recursos i la millora logística han estat claus en aquest estalvi, molt benvingut en època de crisi econòmica i retallades.

"El preu per vot a Catalunya és dels més barats que es coneixen", assegura la coordinadora de processos electorals de la Generalitat, Pilar Pérez. Cert és que, finalment, el preu del vot de cada català que exerceix el seu dret és de 3,44 euros, però continua sent una xifra baixa en comparació amb la d'altres democràcies. A Suècia, per exemple, el preu del vot és de 6,07 dòlars (4,4 euros) per cada censat. Tot i això, cal tenir en compte que en aquest país les eleccions locals, regionals i nacionals són el mateix dia. "Es tracta d'una tendència dels països més avançats a la qual ens hauríem d'anar apropant", apunta Pérez. Si ens fixem en el Quebec, el cost es dispara fins els 10 dòlars (7,2 euros) per ciutadà censat.

La despesa per ciutadà a les eleccions catalanes és, fins i tot, més econòmica que a les eleccions generals espanyoles, en les quals el preu del vot per cada censat és de 3,47 euros i per cada votant, de 4,59 euros. Però, en què es gasta aquest pressupost de 10,8 milions d'euros? Doncs en tot allò que intervé en el procés: des de col·locar les urnes i imprimir les paperetes, fins a gratificar el personal que participa en el procés electoral, condicionar els locals de votació, fer propaganda electoral o posar en marxa l'aplicació informàtica del recompte de dades.

La coordinadora electoral explica que per aconseguir una reducció de la despesa del 30,26% respecte del 2006 s'ha incidit, bàsicament, en dos aspectes: aconseguir que en el procés intervinguin el mínim de persones per fer disminuir la quantitat de gratificacions i reduir la farragosa logística del sistema.

Mesures de "sentit comú"

D'entrada, Pérez va limitar a dues les dotacions policials a cada col·legi electoral (una dels Mossos i una de la policia local) i va fixar la gratificació de cada agent en 120 euros en comptes dels 150 que es cobren, per exemple, en els comicis estatals. "Taxar-ho era de sentit comú, perquè fins aleshores no hi havia cap límit", explica la coordinadora electoral, que afegeix que aquesta decisió va molestar els cossos policials. També es va establir que només hi podia haver un representant municipal per cada dues meses.

Pel que fa a la logística, en comptes de contractar per separat la impremta encarregada de l'elaboració de les paperetes i la que feia el sistema de distribució, es va optar per una empresa que gestionés les dues tasques, una opció que encara abaratia més el pressupost.

Les noves tecnologies han tingut un paper clau en l'abaratiment del procés. A tots els municipis amb més de 10.000 habitants, els representants municipals disposaven d'una PDA per enviar resultats. A més, tot aquella documentació que abans s'enviava als ajuntaments en paper es va enviar per correu electrònic, un fet que, segons afirma Pérez, va permetre un estalvi d'un 35,15% en paper respecte del 2006. Semblen accions insignificants, però tot acaba sumant i el vot per censat s'ha reduït 91 cèntims malgrat ser els comicis amb més candidatures (114 davant les 70 del 2006). "El vot a Catalunya és barat, però encara ho podria ser més amb el vot electrònic", explica la coordinadora electoral, que afegeix que és una opció que encara genera massa recels.

De cara a les pròximes municipals, Pérez assegura que els criteris que s'hauran d'aplicar ja no dependran de la Generalitat, sinó de l'Estat, però apunta que el procés és més car perquè hi ha més candidatures diferents. És el cost de la cita democràtica amb les urnes.