El clam dels indignats es converteix en una onada imparable

BARCELONA.Els indignats són els protagonistes de la jornada de reflexió d'avui. Ni la Junta Electoral, ni l'aval del Tribunal Constitucional, van frenar un moviment que ahir a la nit era massiu. Milers de persones a la plaça de Catalunya de Barcelona i als carrers de gairebé 170 municipis de l'Estat van plantar cara a les advertències d'il·legalitat. A les dotze de la nit, quan començava oficialment la jornada de reflexió, ni tan sols els Mossos d'Esquadra van fer acte de presència. Desallotjar els carrers era missió impossible, ni políticament recomanable en vigília de les eleccions de demà. I és que com compatibilitzar el compliment de la llei amb la impossibilitat de desmantellar les acampades va ser durant tot el dia la principal preocupació del vicepresident del govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, i del conseller d'Interior de la Generalitat, Felip Puig. Finalment es va prendre la decisió salomònica, tal com ja es va insinuant durant tota la jornada, de no treure les forces de seguretat als carrers, però sí que es van localitzar i identificar, al llarg del vespre d'ahir, les persones que oficialment constaven com a organitzadores de les acampades i se'ls va notificar formalment que haurien d'aixecar les protestes o, en cas contrari, serien denunciades. Però a aquella hora el moviment ja era imparable. La tensió per si finalment intervindria la policia encara es palpava pocs minuts abans de la mitjanit d'ahir, quan a l'assemblea multitudinària dels indignats concentrats a la plaça de Catalunya se seguia recomanant que si apareixien els Mossos d'Esquadra la gent estigués tranquil·la. La principal preocupació a aquella hora era que hi hagués qualsevol incidència que obligués la policia a intervenir. Un d'aquests moments de tensió es va produir quan un petit grup d'incontrolats va llançar diverses bengales contra una de les lones publicitàries dels edificis de la plaça. L'acció va ser ràpidament recriminada per la multitud i l'incident no va anar a més. Tot i això hi havia preocupació ahir a la nit per si persones alienes als indignats rebentaven la protesta. Els Mossos d'Esquadra, que únicament mantenien agents de paisà a la plaça, sí que tenien preparat un gran dispositiu a la rodalia per si en algun moment de la nit calia intervenir en cas d'aldarulls.

Suma de ciutadans

Els esdeveniments d'ahir constaten que, amb el pas dels dies, la indignació s'ha fet forta al carrer. Primer van ser els joves els que van començar aquest moviment espontani, però ahir ja era una suma de ciutadans de totes les edats, perfils i classes socials. Potser no s'hi quedaven a dormir, però jubilats, estudiants, mestresses de casa, metges, aturats, treballadors i fins i tot famílies amb nens es van apropar en algun moment del dia a donar suport als acampats. Si calia, escapant-se de la feina una estona ja fos per participar en algun debat, fer un donatiu, signar el manifest o simplement tafanejar. "Hem vingut a fer acte de presència perquè no ens podíem quedar a casa sense fer res", comentaven el Guillem i el Josep.

Mentrestant, la concentració anava creixent en dimensions. Fins i tot una aula de la Universitat de Barcelona es va traslladar a la plaça Catalunya. Animats per la seva professora, un grup d'estudiants de treball social van fer classe al bell mig de la plaça. "Volia participar d'alguna manera en la protesta i fer alguna cosa amb els acampats", deia la mestra mentre alguns curiosos se sumaven a la classe. I és que la indignació ha transcendit generacions. "És una pena el que està passant a aquesta joventut, tan ben preparada i amb tan poques oportunitats", deia el Manel, un jubilat que lamentava que el ciutadà hagi de pagar una crisi causada pels banquers.

Entre els simpatitzants de la concentració era fàcil trobar molta gent de mitjana edat pertanyent a la generació del Maig del 68 que han volgut ser testimonis d'una altra primavera de revoltes socials. És el cas del Jaume, que tenia divuit anys quan els estudiants sortien als carrers de París a protestar. Ell hi va ser unes setmanes després i ara tampoc s'ho ha volgut perdre: "Jo ja estic al final de la meva trajectòria professional però sóc aquí pel futur dels nostres fills". Però també els pares dels joves que han començat les acampades han estat víctimes de la crisi. La Carme, que s'ha quedat a l'atur, reivindicava el dret a queixar-se: "Per la incertesa que també ens espera a nosaltres". Al seu costat, el Pablo Marco preparava els estris per quedar-se a dormir. "No som antisistema ni tenim etiquetes, però ens uneix que som ciutadans descontents". Un cop d'ull als concentrats a la plaça li donava la raó.