"Els noms dels pobles tenen lectura política"
El perquè dels noms Aquest expert en toponímia explica per què tants municipis comparteixen nom. No està en contra dels canvis de topònim excepte si es fan per autoafirmar-se
Què són el que es coneix com a municipis amb cognom?
És una manera de parlar per referir-se als topònims amb determinatiu perquè sembla que es comporti com un cognom. Se'ls posa un afegitó quan hi casos de noms semblants o repetitius. El determinatiu moltes vegades és espontani i neix per la necessitat de diferenciar-se d'un altre poble, però en altres casos és una imposició des d'una instància superior. I de vegades aquesta imposició provoca reticències. El cas de Vilassar de Dalt és bastant emblemàtic. Al Maresme n'hi ha més casos.
Els nuclis històrics d'interior han perdut pes respecte als de costa. És per això que reivindiquen el nom?
Són casos en què s'han anat formant pobles dobles, com Arenys, Premià i Vilassar. Històricament, el nucli que primer es va fundar és el de dalt, el d'interior o el de muntanya, i a partir del moment en què es forma un barri nou a baix, un barri de pescadors o una zona arran de costa, aquesta comença a créixer i acaba sent més gran, quan al principi hi havia una relació de dependència. Els nuclis s'acaben dividint i, per diferenciar-los, s'imposa que un s'anomeni de dalt i un altre de baix, per exemple. És innegable que hi ha dos municipis i la mateixa llei municipal exigeix que quan dos noms són iguals es col·loqui un determinatiu per diferenciar-los.
Per què hi ha tants pobles que comparteixen nom?
Perquè a Catalunya, com a país d'origen medieval, ha tingut molta importància la colonització cristiana i feien parròquies d'on sorgien nuclis de població i som el resultat de tot això. Catalunya té més de 4.000 nuclis de població, tot i que només hi ha 950 municipis -és a dir, 5 nuclis de població per municipi-. Això vol dir que hi ha molta necessitat de noms i, com molts tendeixen a ser iguals, sorgeix la necessitat de la diferenciació. Hi ha desenes de Vilanoves però, a nivell local, els ciutadans diuen Vilanova i punt.
El règim franquista no hi va tenir res a veure?
El franquisme va contribuir a complicar les coses perquè era el governador civil qui decidia i no es preguntava a l'alcalde. Es van fer moltes agregacions obligades de municipis i fruit d'aquestes fusions van sorgir noms de municipis que són anomalies. Hi ha dotzenes de casos on hi ha motius per rebel·lar-se, com Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, que és un sol municipi que es va formar als anys 70. Però ningú utilitza aquesta bestiesa de nom, només en documents oficials.
Està a favor que municipis com Vilassar de Dalt es canviïn de nom?
En segons quines circumstàncies sí, però si es només per un acte d'autoafirmació em sembla absurd i una pèrdua de temps. De vegades el conflicte no hi és, es crea de manera artificial. La gent seguirà dient Vilassar i punt perquè el determinatiu moltes vegades no s'utilitza. La gent utilitza els noms de sempre i el que sobra són dogmes i no s'han de ressuscitar polèmiques absurdes.
Els noms també són una font de creativitat.
Des del punt de vista creatiu és una font de riquesa, però té més a veure amb la inconsciència dels polítics. S'han arribat a fer referèndums delirants i hi ha actituds radicals, com la d'un alcalde que si arribava correspondència al municipi amb un nom diferent a l'oficial la rebutjava. Això dels noms té una lectura política molt potent i passa a tots els països del nostre entorn.
