21/12/2010

El primer dels tres actes fins dijous

2 min
Generalitat, Sanchez-Camacho

Alguns moments vistos durant el debat d'investidura (però no gaire) d'Artur Mas com a president de la Generalitat (i dic "no gaire" perquè serà investit, sí, però demà passat):

Moment 1

Escala noble del Parlament. Mas puja de fer-se una foto amb el seu grup parlamentari. Helena Rakosnik, que li recordo que és la seva dona, baixa. Es troben al replà. Petonet als llavis i abraçada. Però darrere de Mas pugen diversos diputats de CiU i darrere de Rakosnik baixen diversos convidats de CiU. Allau de petonets (en aquest cas a les galtes) i d'abraçades. Un exconseller del tripartit passa pel costat. La cara és com la que fa un seguidor de l'Espanyol quan veu la cara de felicitat del seu cunyat culer el dia de l'1-5. Alguns en diuen enveja podrida.

Moment 2

Estava l'expresident Pujol als passadissos fent publicitat del discurs de Mas (naturalment favorable). Persona que veia, persona que li deia: "Ha estat un gran discurs". Passa Laporta enganxat al mòbil. Pujol el crida "Lapooorta!!!". Laporta es gira, va cap a ell i l'abraça. El gran Barbeta, conegut periodista periquito, llança canonades identitàries (blanc-i-blaves) en forma de comentari. Laporta fa la cara d'al loro que tanta por fa als seus assessors. Pujol fa veure que l'agafa i, rient, li diu: "Ara no t'enfadis, tu".

Moment 3

El que va fer Sánchez-Camacho de fer el 98% del discurs en català i el 2% en castellà és ridícul i un insult a la gent que parla en castellà a Catalunya. Milers de pares (i mares) catalans parlen castellà entre ells i un dels dos parla català amb els fills mentre que l'altre els parla castellà i els fills parlen català amb un i castellà amb l'altre. I sempre parlen el mateix idioma amb les mateixes persones, sense canviar, ara sí, ara no. Això és naturalitat. El que fa la líder del PP sona a paternalisme. I el pitjor per als catalans castellanoparlants és que va triar un fragment que és perfecte per ser passat com a tall a les televisions espanyoles. Vaja, que ni tan sols va fer-ho com a reconeixement sinó per no anar subtitulada a l'Espanya del blat.

Moment 4

Al matí, la tribuna de premsa estava plena de gom a gom. A la tarda sobraven llocs. Al matí, a la llotja de convidats no hi cabia ni una agulla. Apunti. Per part convergent (si no em deixo ningú): Carme Laura Gil, Joaquim Molins, Maria Eugènia Cuenca, Xavier Trias, Montserrat Candini, Jordi Vilajoana i Jordi Pujol. Al seu costat, Herribert Barrera, Joan Rangel... i el director de La Vanguardia . Fora de la llotja, i a la tribuna, hi havia Rakosnik, David Madí i Joaquim Forn (que no, que ni és germà ni cosí d'un servidor). A la tarda només van resistir Vilajoana, Barrera i el delegat del govern. Per cert, pregunta: dels 13 citats, endevini qui s'adormia just quan Mas parlava del pacte fiscal (exactament a les 12.11 h). Ah, i de regal, una segona pregunta: quin membre de la mesa va adormir-se al matí i també a la tarda?

Moment 5

Puigcercós no ho reconeixerà mai, però ahir resava perquè el debat s'allargués i la seva intervenció passés a avui. Si hagués xerrat ahir, hauria quedat diluït. Parlant avui, aconseguirà més quota als mitjans i, de passada, n'hi prendrà a Laporta. I tal com estan les coses, aquestes quotes van més buscades que el número de mòbil dels que sonen com a consellers (i com a conselleres).

stats