La demagògia del Preu de la llum

Barcelona.És una mesura impopular però que el govern espanyol admet com a "necessària". La pujada de la llum del 9,8% que es va fer efectiva ahir ha provocat que molts consumidors descobreixin el concepte dèficit tarifari. La falta de previsió, de transparència i d'una solució progressiva ha complicat el problema.

Què ha fet el govern?

Acostar la tarifa elèctrica al cost real de la llum

L'executiu liderat per José Luis Rodríguez Zapatero incrementa la tarifa elèctrica per acostar la factura de la llum al cost real que suporta el sistema. Paral·lelament, el govern espanyol ha aprovat un paquet de mesures per estalviar 4.600 milions d'euros durant els propers tres anys. Entre altres iniciatives, es redueix la retribució de l'energia fotovoltaica i s'estableix un peatge per a les elèctriques.

El dèficit tarifari

Una bombolla a punt d'esclatar

L'any 1997 es va iniciar la liberalització del mercat elèctric espanyol. Des d'aleshores, el preu que els consumidors han pagat per l'electricitat s'ha anat allunyant del seu cost real. Els ciutadans pagaven electricitat barata mentre augmentava any rere any la seva hipoteca amb les companyies elèctriques. S'ha anat creant una bombolla que s'ha anomenat dèficit tarifari, que se situa ja prop dels 15.000 milions d'euros i aviat podria arribar als 20.000 milions d'euros.

Ara els ciutadans (molts ni coneixien l'existència d'aquest dèficit tarifari) es troben amb una pujada de quasi el 10% per amortitzar part d'aquesta hipoteca. El govern espanyol espera eliminar aquest dèficit l'any 2013.

Culpables i víctimes?

Polítiques similars del PP i el PSOE

Les úniques víctimes d'aquesta brusca pujada són els consumidors finals, que topen amb un increment dràstic i es pregunten per què no es podia haver amortit amb augments més progressius.

El PP va idear el dèficit tarifari en crear el sistema de titulització elèctrica, fórmula segons la qual les elèctriques podien cobrar dels bancs la diferència entre l'import de la factura elèctrica i els seus costos. El govern havia de tornar progressivament aquests crèdits bancaris. El govern socialista ha seguit incrementant aquesta hipoteca elèctrica durant els darrers anys, però la crisi econòmica ha provocat la negativa dels bancs de seguir titulitzant i ha reduït la demanda elèctrica. Només l'any 2010 s'han pagat 1.800 milions d'euros per aquests préstecs bancaris i els corresponents interessos.

El preu de la sostenibilitat

Les renovables i el carbó llasten els comptes

El 2009 Espanya es va situar com el segon país europeu en potència eòlica instal·lada (amb 19.149 megawatts), darrere d'Alemanya. Aquest lideratge en eòlica, que en una altra mesura es dóna també en l'energia solar, s'ha forjat a base de política de subvencions a les energies verdes. Les renovables acumulaven subsidis per valor de 6.200 milions d'euros el 2009.

Aquests subsidis s'han sumat a la hipoteca dels consumidors finals, inflant encara més el dèficit tarifari. A aquestes ajudes a les renovables s'hi han afegit recentment les subvencions al sector miner espanyol, un negoci deficitari i contaminant que dóna feina a 5.000 persones a Espanya. La mineria espanyola rebrà 600 milions d'euros anuals fins al 2014.

D'on ve la tarifa?

Una factura liberalitzada a mitges

La tarifa d'últim recurs (TUR) va rellevar la tarifa integral l'1 de juliol de l'any 2009 com un pas més dins del procés de liberalització del sistema elèctric espanyol. La TUR és el preu regulat de la llum i correspon al 50% de la tarifa.

Aquest tram inclou els peatges o tarifes d'accés que serveixen per remunerar, entre altres partides, la distribució i el transport d'energia. Cal assenyalar que aquests peatges han estat congelats pel govern espanyol.

L'altre 50% de la factura de la llum correspon als costos variables per la producció de l'energia elèctrica. Aquesta part inclou l'increment del preu de les matèries primeres i les subvencions per a les renovables i el carbó.

Com ho fan a l'estranger?

Els països nòrdics i el Regne Unit, els més liberals

Els països que han arribat més lluny en el procés de liberalització del mercat elèctric han acabat eliminant completament les tarifes. És el cas dels països nòrdics o del Regne Unit. En aquests casos el regulador considera que hi ha prou competència al mercat per garantir que fins i tot els consumidors més vulnerables puguin accedir a un subministrament elèctric a preus competitius, de manera que no és necessari protegir-los.

És cara la llum a Espanya?

Tàndem amb el Regne Unit

Espanya s'ha situat juntament amb al Regne Unit al capdavant de la llista de països amb increments del preu de la llum més forts des del 2004. Des d'aquest any el preu a Espanya ha crescut un 46% mentre que al Regne Unit ho ha fet en un 67%. Entre els països més desenvolupats de la UE, França és el que ofereix la llum més barata, gràcies a l'enorme pes de l'energia nuclear (molt més barata) en el seu sistema elèctric.

Què diuen les empreses?

Unanimitat a la patronal

La patronal Unesa, que agrupa les principals companyies elèctriques que operen a Espanya (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, HC Energía i l'alemanya E.ON) considera imprescindible la pujada imposada pel govern espanyol. Coincideixen amb l'executiu en el fet que el dèficit actual és insostenible i que s'ha de racionalitzar el sistema.

I els consumidors?

Paguen justos per pecadors

Les associacions de consumidors creuen que davant del problema del dèficit tarifari han acabat pagant justos per pecadors, és a dir, el consumidor és quin en surt més malparat mentre les elèctriques augmenten any rere any els seus beneficis econòmics. Es rebel·len contra una pujada tan dràstica i demanen que s'explorin vies per reduir el cost de producció de l'electricitat.

D'on ve l'energia?

Creixen les renovables

Les fonts renovables guanyen terreny en la generació elèctrica. L'eòlica suposa ja el 16% de la producció total, però la nuclear i els cicles combinats representen encara el 22% i el 23% del sistema, respectivament. La hidràulica suposa un 16% i la cogeneració un 11%. La solar concentra un 2%.

Més pujades el 2011?

El govern no les descarta

El ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, defensa la pujada de la llum com un acte de "necessitat i responsabilitat". Sebastián no ha garantit que es tracti de l'únic augment de la tarifa el 2011.