L'ambivalència que caracteritza el conflicte kurd -amb oportunitats i passos enrere que es van repetint cíclicament- es veu desbordada per una escalada violenta des de l'any 2010 que ha anat a més aquest 2011 i que deixa sense efecte els importants avenços diplomàtics que s'havien fet fins ara. L'augment alarmant de morts de civils i de segrestos aquest any a mans del PKK és un indicador significatiu i preocupant de la deriva d'un conflicte i d'un grup armat que sembla que infravalora el cansament que genera la violència tant en la població turca com en la kurda. Si el que pretenia el PKK amb els atacs de dimarts a la nit era una demostració de força davant l'estat turc amb la mirada posada tant en una nova estratègia antiterrorista com també en futurs intents de negociació, el resultat pot sortir massa car als seus militants i a l'ampli moviment nacionalista kurd amb el qual comparteix demandes legítimes. És hora que aquest moviment repensi i renovi el seu paper i traci estratègies clares de pau.
