El desacord entre patronal i sindicats obliga Zapatero a legislar per decret

Madrid.La patronal i els sindicats van donar ahir per acabades les converses per reformar la negociació col·lectiva després de quatre mesos de reunions. Els empresaris van dir que els sindicats haurien d'haver estat menys prudents, més valents i haver-se deixat convèncer per tirar endavant unes propostes que l'Estat "necessita" per sortir de la crisi.

Els sindicats van atribuir el fracàs a la "guerra interna" de la CEOE que es va evidenciar dilluns passat amb un document de la patronal madrilenya i que estaria motivada pel rescat de Portugal i el càstig al PSOE de les eleccions del 22 de maig. Aquest fet hauria dinamitat les possibilitats d'un acord que estava "a un quart d'hora".

Des d'aquell moment els sindicats van posar el crit al cel mentre la patronal feia veure que no havia passat res i el govern espanyol no podia evitar reconèixer que estava redactant el decret. Tot i això es va decidir que les negociacions seguissin, però davant les diferències allargar-les fins al límit ha perdut sentit.

Agents socials El fracàs de les converses afebleix la patronal i els sindicats

"Que si hi ha hagut unanimitat absoluta a la CEOE? Evidentment que no, però no crec en les unanimitats absolutes", va reconèixer ahir Joan Rosell. Davant el cop del desacord d'ahir, va assegurar que el seu càrrec no perilla perquè "quan una organització permet que tothom parli i deixi documents sobre la taula vol dir que no hi ha cap problema".

El president dels empresaris va defensar la unitat de la patronal en tot moment assegurant que la CEOE no ha fet cap gir pel que fa als "assumptes essencials" que es van tractar durant les negociacions i que el document de la patronal madrilenya "va ser un més". Després, però, el vicepresident Jesús Terciado va reconèixer que sí que es va fer "algun afegitó". Rosell va mantenir que el desacord no havia estat un fracàs perquè "la música de la flexibilitat ha quedat, ha faltat la lletra".

Els sindicats van defensar que no havien pecat d'"ingenus" per haver cedit en algunes qüestions i acceptat un intercanvi consistent en el fet que els empresaris tenien l'última paraula en la reforma de les mútues i els sindicats la tindrien en la reforma de la negociació col·lectiva, tot i que al final no ha estat així.

En qualsevol cas, el trencament de les converses després de quatre mesos de reunions és un fracàs que serà difícil de pair. Aquests retrets que es van intercanviar ahir podrien afectar les altres converses que els agents socials reprendran els pròxims dies, com les que fan referència a trobar la solució per afrontar l'atur juvenil d'una manera pactada.

Per decret Poca flexibilitat interna i mediació per solucionar conflictes

Tal com estava previst, el govern espanyol aprovarà la reforma de la negociació col·lectiva al consell de ministres del 10 de juny. El que no preveia l'executiu és que haurà d'assumir la responsabilitat íntegra de les mesures que incorpori al document, ja que sap que no tindrà l'aval ni dels empresaris ni dels sindicats. El govern espanyol tindrà en compte els moments en què les negociacions han estat més a prop d'arribar a l'acord, tal com han exposat diversos membres de l'executiu les últimes setmanes.

Per això la reforma intentarà buscar un "equilibri" entre la flexibilitat interna a les empreses i la protecció dels drets dels treballadors. També s'apostarà per recórrer a mecanismes d'arbitratge en cas de conflicte i la nova normativa no preveurà el decaïment dels convenis col·lectius quan no hi hagi acord per a la seva renovació.

Els sindicats mantenen que la reforma s'ha d'acordar a la taula del diàleg social i per això es van limitar a demanar a l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero que el projecte tingui en compte el contingut de l'acord social i econòmic que es va firmar el febrer d'aquest any. Rosell va dir que intentarà influir tant en el govern espanyol com en el Congrés de totes les maneres que pugui.

Reforma laboral Oportunitat perduda per trobar una solució compartida

La reforma laboral es va aprovar el 16 de juny de l'any passat per decret, i no ha donat els resultats esperats, ja que fins ara l'atur ha seguit creixent. La vaga general que van convocar els sindicats el 29 de setembre de l'any passat no va trencar el diàleg social, que va decidir seguir treballant precisament per decidir de manera consensuada com modificar aquella primera reforma. Per això es va aprovar l'Acord Social i Econòmic a principis de febrer, que establia que el 19 de març era la data límit per reformar la negociació col·lectiva. No ha pogut ser.

Mirant als mercats La duresa de la reforma condicionarà la reacció europea

La borsa serà el principal examinador del desacord durant els pròxims dies. Més que el fracàs de sindicats i patronal, el que valoraran els mercats és el sentit i la duresa de la reforma de la negociació col·lectiva que impulsi el president espanyol els pròxims dies. Zapatero, gran impulsor i defensor de reformes a través del diàleg, haurà d'assumir la responsabilitat d'una llei que els mercats volen que sigui dura però que a l'Estat li pot suposar l'enemistat dels agents socials els últims mesos a la presidència.