BARCELONA.La campanya electoral de CiU no va ser senzilla. La federació la va començar patint perquè les enquestes dibuixaven un triple empat que podia relegar els nacionalistes a la tercera plaça, per darrere fins i tot del PP. En aquest context hi havia veus tant de CDC com d'UDC que posaven en qüestió l'estratègia del candidat, Josep A. Duran i Lleida, durant els dies previs al 20-N, i que va estar plagada de girs.
Però el triomf històric de Duran a les eleccions de diumenge ha desactivat qualsevol tipus de contestació interna. Tots aquells que el criticaven per diverses raons -el to nacionalment tebi, les declaracions contra el PER andalús i les polèmiques afirmacions sobre els homosexuals- han quedat desactivats davant la victòria del líder d'Unió. "Amb aquest resultat és impossible plantar-li cara en el pròxim congrés democristià", admetia ahir mateix un crític de Duran.
I és que l'oposició interna al president del comitè de govern d'Unió tenia la intenció d'aprofitar un hipotètic mal resultat a les urnes per plantar-li cara. L'home escollit per enforntar-se a Duran era l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, que manté una relació tensa amb el cap de files de CiU a Madrid arran del seu inequívoc independentista. Vila d'Abadal, segons fonts democristianes, ja havia començat a recollir suports per part de companys de partit de cara al congrés d'Unió, que s'hauria de celebrar a la primavera del 2012.
Moviments interns
El control del partit per part de Duran és ferri, i el seu sector crític no és amant de les proclames públiques en contra del lideratge del dirigent democristià. Primer els opositors tenien pensat fer algun tipus d'actuació abans de les eleccions municipals de maig, però les bones perspectives electorals de CiU -que acabaria conquerint els ajuntaments de Barcelona, Girona i les quatre diputacions- van avortar qualsevol moviment.
Així doncs, els díscols -molestos amb el poder assolit per CDC als municipis i "poc contrarestat" pels batlles d'Unió, el més important dels quals és Vila d'Abadal- va iniciar un procés de mobilització interna. L'alcalde de Vic sempre ha figurat com a cap de llista del corrent opositor a Duran, i segons apunten fonts democristianes, ha anat sondejant altres noms destacats del partit, entre els quals hi havia Antoni Castellà, secretari d'Universitats i representant del sector sobiranista.
Tanmateix, la seva inclusió en una llista opositora a Duran no s'ha acabat de concretar mai. Tampoc la de Joana Ortega, vicepresidenta del Govern, que últimament ha vist com la seva relació amb Duran s'ha deteriorat arran de la revelació, per part del líder democristià, del vot negatiu d'Ortega en la consulta sobre la independència celebrada a Barcelona el 10 d'abril. Tot indica, vist el 20-N, que la contestació interna haurà d'esperar que Duran plegui -opció prevista per al 2016, potser abans- per aconseguir el control del partit.
Fortalesa de portes endins
Les eleccions espanyoles han reforçat el paper de Duran a la federació. Així ho demostra que, en la seva tradicional carta web, tregui pit davant dels que "pronosticaven que no satisfaria les aspiracions dels més sobiranistes de CDC". Ara el seu paper a la federació és encara més incontestable que abans del 20-N.
