BogotàLa història de la colombiana Carolina Sáenz exemplifica la renúncia de molts immigrants, que buscaven a Europa un futur més pròsper i només van trobar un escenari de dificultats. Després d'estudiar comunicació social a Bogotà, quan tenia 24 anys va decidir que volia completar la seva formació a l'estranger. Va passar un temps a Londres i l'any 2007 va traslladar-se a València, on va cursar un màster en gènere i polítiques d'igualtat. Per mantenir-se, Sáenz va haver de combinar els estudis amb una feina de mitja jornada. "Afortunadament, no em va costar gaire trobar-ne", explica aquesta colombiana, que tres anys més de tard aporta el seu testimoni asseguda en una cafeteria de la capital colombiana. A València, va treballar uns mesos en un bar i, poc després, en un restaurant cèntric. Entre el sou base, les hores extres i les propines obtenia un sou de 600 euros mensuals. Treballava entre 20 i 25 hores setmanals.
Sáenz encara recorda la manera com la crisi es va començar a percebre al restaurant. "El primer any tot va anar bé, però el segon ja es veia la diferència", detalla. El ritme de clients va començar a decaure al mateix ritme que arribaven currículums per treballar darrere la barra, una feina, fins a aquell moment, amb poc prestigi. "N'hi ha havia de tots els perfils, molts de gent qualificada", explica la jove colombiana. A partir d'aquí, tot es va precipitar. Els amos van reduir les jornades laborals. Sáenz va buscar una oportunitat en el sector de la comunicació, però la cosa pintava magra. "Entre Londres i València, van ser quatre anys de feines com a cambrera, cangur o dona de fer feines; físicament, em sentia esgotada", afirma per justificar la seva decisió. Va optar per tornar a Colòmbia. No va demanar l'atur ni es va acollir a cap programa de retorn del govern espanyol. "Encara em deuen uns 900 euros, entre l'últim més de feina i la liquidació", lamenta Sáenz. Els amos del restaurant van dir que li pagarien. No ho han fet. Va arribar a casa "sense un ral", però no per això se sent "frustrada". A Bogotà, on l'economia i l'optimisme creixen, diu que l'espera un futur millor.
