El desgavell del vot per correu indigna milers de persones
El sistema de vot per correu deixa molts electors sense poder exercir el seu dret al sufragi. La festa de la democràciaés un tòpic que amaga un sistema electoral perfectible i, a vegades, qüestionat.
BARCELONAA l'Estat, 621.000 persones han demanat votar per correu. 138.031 corresponen al CERA (cens electoral dels residents absents, amb un milió i mig d'inscrits). A Catalunya, els expatriats són 143.860 i 47.923 electors han sol·licitat votar per correu.
La dimensió d'aquestes xifres es deu, per una banda, al canvi de la llei electoral aprovat el gener d'aquest any: la introducció del voto rogado obligava els expatriats a comunicar a la delegació provincial de l'Oficina del Cens Electoral la voluntat de votar. Com va passar a les municipals del maig, això ha motivat que alguns emigrants, per desinformació, per desídia, acabessin no exercint el seu sufragi. A aquest fet, però, s'hi han afegit diversos problemes tècnics i improvisacions.
El termini per votar per correu acabava el dia 16 a les vuit del vespre. El dia 17 molts electors es queixaven que no havien rebut la documentació però, tot i així, la Junta Electoral Central (JEC) refusava una petició d'ampliació de termini feta pel PP i UPyD. Petició que, de fet, ja havia traslladat el delegat provincial del Cens de Barcelona, Joaquim Besser. A la circumscripció de Barcelona, el retard del correu no era l'única complicació: quatre formacions extraparlamentàries a les quals s'havia denegat la petició de formació de candidatura havien interposat els recursos respectius al Tribunal Constitucional, recursos que no van ser desestimats fins al 8 de novembre, de tal manera que a aquella data les paperetes per enviar ni tan sols s'havien imprès.
Complicacions i lentitud
La JEC, finalment, anunciava que acceptaria els sobres que portessin mata-segells del dia 19 o anterior. I el dia 18, Correus assegurava que el 100% dels que havien demanat la documentació l'havien rebuda a temps.
Però ahir mateix, les xarxes socials bullien de missatges que indicaven el contrari. El periodista Antoni Bassas lamentava a través del seu Twitter que les butlletes del vot per correu van arribar-li a Washington dissabte a la tarda, fora del termini per votar. La seva protesta, així com la crida feta per aquest diari a través de @ARApolitica, generava una pluja de tuits similars, com el d'Oleguer Beltran des de Lisboa: "És, més enllà de la meva frustració com a ciutadà, una vergonya majúscula en ple segle XXI".
El politòleg Ferran Requejo -que va formar part de la Junta Electoral Central entre els anys 2004 i 2008-, consultat per l'ARA, apuntava ahir que l'anomenat voto rogado està concebut per assegurar el vot CERA, un vot d'autenticitat tradicionalment fosca que a Galícia forma fins i tot una anomenada "cinquena província". "Això ens recorda -segons Requejo- que del sistema electoral s'han de corregir moltes més coses, començant per la fórmula electoral. La del gener va ser una reforma tímida".
