El temps d'espera per operar-se va d'un a deu mesos segons l'hospital
El temps d'espera per a una operació varia, i molt, segons l'hospital que es triï. Un estudi de CCOO revela que algunes intervencions quirúrgiques poden trigar entre un i deu mesos segons el centre.
BARCELONA.A l'Hospital Moisès Broggi, a Sant Joan Despí, el temps d'espera per operar-se de cataractes és de 30 dies de mitjana, i a l'Hospital Sant Joan de Déu és de 37. Però a l'Hospital de Viladecans, que és de la mateixa regió sanitària, és de deu mesos.
El sindicat CCOO ha analitzat catorze de les setze intervencions que en l'actualitat tenen garantit un temps màxim d'espera de sis mesos i ha detectat que les diferències més grans es produeixen entre hospitals del mateix territori. Un altre exemple: a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona el temps d'espera per a una operació de pròtesi de genoll és de gairebé quinze mesos i a l'Hospital Sant Pau i Santa Tecla és de quatre. Per centres, el Parc Salut Mar -que integra l'Hospital del Mar i el de l'Esperança- és el centre amb més llista d'espera. Té nou operacions que estan per damunt del temps de garantia. El segueixen l'Hospital d'Igualada i la Mútua de Terrassa, amb vuit.
CCOO atribueix aquesta "inequitat" a un problema d'organització, i per això reclama llistes úniques per a les setze operacions que tenen garantia d'un temps màxim d'espera. També demanen que Salut ofereixi automàticament al pacient la possibilitat d'operar-se en un altre hospital en què hi hagi menys cua. El dret ja existeix, però s'ha de fer una petició prèvia i molts ciutadans ho desconeixen.
Per tipus d'intervencions, les operacions de varius i les de pròtesis de genoll ja superen els sis mesos d'espera. També s'ha incrementat el temps d'espera de les operacions de pròtesis de maluc i de galindons. Segons l'estudi que ha fet CCOO, es consolida l'augment en el temps d'espera per operació. El juny del 2010 era de 3,97 mesos de mitjana, i al desembre, de 4,11. No obstant, també hi ha diferències territorials. A la regió sanitària de l'Alt Pirineu i l'Aran és on els ciutadans han d'esperar menys per ser operats, i a la Catalunya Central on s'han d'esperar menys. També s'han detectat diferències d'espera en les proves diagnòstiques.
Canvi en la gestió de les llistes
El responsable de política sanitària, Joan Canals, alerta que l'increment de la demora també provoca una elevada despesa social: "El pacient triga més a reincorporar-se a la feina. En el cas de les cataractes la persona es pot tornar dependent, i els pacients que esperen una pròtesi de maluc generen més despesa en antiinflamatoris, per exemple".
El sindicat ha advertit que la situació podria empitjorar amb les retallades. El departament de Salut, però, treballa en un nou pla de gestió de les llistes d'espera, que ha de presentar en les pròximes setmanes i que passa per prioritzar aquelles patologies que tenen un impacte en la qualitat de vida del pacient.
