La despesa social cau tot i l'increment en pensions
La despesa social ha caigut en els pressupostos més de 7.800 milions, una situació inèdita els últims anys, quan s'havia mantingut. I això que creix la principal partida dels comptes, la de les pensions.
BARCELONA.La gran promesa social de Mariano Rajoy durant la campanya del 20-N va ser la revalorització de les pensions, que el seu predecessor, José Luis Rodríguez Zapatero, havia retallat. I va complir, malgrat l'alt cost que suposava en un estat cada cop més endeutat i amb una població més envellida. La paradoxa, però, és que en els pressupostos del 2012 Rajoy ha demostrat que aquell acte va ser tan sols un gest aïllat, atès que tota la resta de partides socials s'han vist fortament reduïdes, fins al punt que malgrat l'increment previst en pensions -la principal despesa de tots els comptes-, el conjunt de partides socials ha quedat retallat en 7.848 milions. Una situació inèdita des de l'inici de la crisi, quan s'havia preservat aquesta prioritat. Fins i tot en els pressupostos del 2011, quan la despesa es va reduir globalment nou vegades més que ara, la partida social va créixer en 2.400 milions.
Res s'ha escapat de les tisores del govern espanyol. En un moment en què l'atur segueix creixent, la despesa en prestacions per a desocupats també cau. Oficialment això no vol dir que s'hagin de reduir i el govern espanyol al·lega que la reducció és perquè la reforma laboral fa que a partir d'ara les empreses amb beneficis hagin de fer front a les despeses dels expedients de regulació d'ocupació i perquè cada cop hi ha més aturats que han esgotat la prestació, cosa que no genera tanta despesa a l'Estat. Aquests aturats podran seguir cobrant durant sis mesos l'ajuda dels 400 €, però les polítiques actives d'ocupació que els han d'ajudar a trobar feina cauen un 21,3%.
Igualment, l'increment en les pensions és moderat, de menys de 2.500 milions. Això és en bona mesura perquè els pressupostos no preveuen cap dotació per al fons de reserva de la Seguretat Social per a pensions futures, com s'havia acordat en el Pacte de Toledo per garantir-ne la viabilitat.
A això cal sumar-hi una tisorada de gairebé 200 milions en sanitat, cosa que reduirà les transferències finalistes en aquesta matèria a comunitats autònomes. La partida d'educació cau encara més, uns 620 milions, i això provoca que les beques i les ajudes a l'estudi baixin un 11,6%. La formació permanent del professorat pràcticament passarà a la història si depèn d'aquests pressupostos, ja que es preveu que la despesa destinada caigui dels 53 milions als 4,2. Per contra, els mòduls econòmics de distribució de fons públics per al sosteniment de centres concertats tan sols queden congelats. De la mateixa manera, els serveis socials disminueixen un 15,7% el pressupost i la partida per impulsar la llei de dependència es queda en 1.407 milions, 91 menys que el 2011, tot i que aquest 2012 calia impulsar les ajudes per als dependents moderats.
Cop al foment de l'habitatge
Les polítiques d'habitatge també pateixen un cop dur, ja que cauen un 31,7% malgrat les dificultats de molts joves per emancipar-se a causa de la crisi. La política cultural rebrà 937 milions, un 15% menys que el 2011, un percentatge que es duplica en el cas d'ajudes al cinema, un sector sempre allunyat del PP. Finalment, cauen les partides de sostenibilitat i el pressupost per lluitar contra el canvi climàtic es veu retallat quasi fins a la meitat.
