TRANSFORMACIÓ URBANA A BARCELONA
Crònica 22/12/2010

El 22@: deu anys i un mapa a mig dibuixar

És la nineta dels ulls de l'Ajuntament de Barcelona, que, tot i les sacsejades de la crisi, aguanta el temporal. El 22@ compleix deu anys amb un 68% de sòl industrial reconvertit però només un 25% de pisos acabats.

Maria Ortega
2 min
Vista panoràmica del districte 22@, amb la plaça de les Glòries i el barri del Poblenou de Barcelona, que continua en transformació.

BarcelonaComplerts deu anys d'execució, el projecte de reconversió de l'antiga zona industrial del Poblenou en un nou nucli científic i tecnològic d'alta volada, el 22@, fa balanç per encarar una segona dècada que ha de servir per consolidar el model i, fins i tot, per tractar d'estendre'l a altres ciutats catalanes i d'arreu de l'Estat. Així ho va apuntar ahir l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que, juntament amb la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, va presidir la celebració de l'efemèride.

Aquesta primera dècada, però, haurà deixat llums i ombres per a l'anàlisi, si bé ha suposat la reconversió del 68% del total del sòl, tot i haver-se d'enfrontar a les inclemències econòmiques del moment. En una altra lliga, en canvi, juga la construcció de la flota d'habitatges socials. L'objectiu és arribar als 4.000 que es van incloure a la modificació del Pla General Metropolità, però la realitat queda molt lluny d'aquesta xifra. En deu anys només se n'han acabat 998 -el 25% del total- i 583 més estan en construcció.

Al costat de les llums dels primers deu anys d'aquest macroprojecte de reforma de fins a 200 hectàrees industrials s'hi inscriu l'atracció empresarial. En una dècada, s'han instal·lat al 22@ més de 1.500 empreses (sense comptar comerç, hostaleria, oficines bancàries ni agències de viatges), tres de cada quatre de les quals tenen una forta implicació en activitats intensives en coneixement i tecnologia i, per tant, alimenten la raó de ser del districte. En total, les empreses que operen en aquest espai -7.000- s'han doblat respecte a la realitat de l'any 2000. No ha estat, però, un procés senzill. A l'estiu, de fet, es va viure un moment clau en aquests moviments empresarials amb desembarcaments com el del Banc de Sang, el Consell de l'Audiovisual o l'empresa la filial tecnològica de La Caixa, que van contribuir a reduir el nombre d'oficines buides. El gran repte continua sent, no obstant això, la barreja d'usos.

En aquest sentit, portaveus de l'Associació de Veïns del Poblenou com Salvador Clarós, tot i elogiar el projecte de reconversió, "que no s'ha limitat a permetre la construcció de pisos, sinó que s'ha fet seguint unes pautes de futur", lamenten les "poques presses que s'han tingut en la construcció tant dels pisos com dels equipaments". El 22@ avança a velocitats desiguals cap al 2020.

stats