Cal fer els deures sanitaris de curt termini, però si volem que allò urgent no ens impedeixi resoldre el que és important, cal atacar els problemes de fons. La urgència ha marcat l'agenda dels primers mesos del Govern. Ha manifestat voluntat de fer els deures amb presses, ara caldrà també fer els deures amb visió de futur. No s'hauria de continuar acceptant que sigui l'Estat qui convidi a noves prestacions i nous medicaments els pacients sense cap prova d'efectivitat i que les comunitats ho paguin amb uns diners que ja no tenen.
Seria millor revisar i incorporar, amb criteris científics, només tractaments efectius amb una relació entre cost efectivitat acceptable. S'hauria de pagar els proveïdors per tenir els pacients crònics amb bona salut i no per haver tingut més descompensacions i reingressos, o complicacions després d'una intervenció quirúrgica; pagar més per visites resolutives i no per derivacions del pacient a altres professionals i centres amb poc valor afegit.
S'haurà de repensar seriosament l'ús de taxes i preus públics, i decidir també si es vol passar a adoptar mesures que reparteixin el risc del cost integral de l'atenció sanitària entre el finançador i uns proveïdors responsables de la salut de les persones cobertes i no pas dels serveis aïllats que els presten desentenent-se dels resultats en salut.
