LA RECUPERACIÓ DE LA PRIMERA POTÈNCIA
Crònica 24/04/2011

El deute americà deixa de ser intocable

Núria Ferragutcasas
3 min
Barack obama, obligat a sanejar els comptes públics Els Estats Units tenen un dèficit del 10% i un deute del 90%, xifres més elevades que les d'Espanya. Però dues terceres parts del deute públic dels Estats Units estan en mans nord-americanes, cosa que redueix la pressió sobre els interessos.

CORRESPONSAL A WASHINGTONEl deute nord-americà, fins fa poc un refugi indiscutible per a inversors, ja no és intocable. Durant l'última setmana, una pluja incessant de crítiques ha caigut sobre els comptes de la primera potència mundial. Dilluns, l'agència de qualificació Standard & Poor's (S&P) va enviar una seriosa advertència al govern de Barack Obama després de revisar a la baixa, per primer cop a la història, la perspectiva del deute dels Estats Units d'estable a negativa. El dia següent, davant aquest anunci inesperat que va arrossegar els mercats cap avall, la Xina va demanar a les autoritats de Washington "mesures responsables" per protegir els interessos dels inversors. Un avís important, ja que l'estat xinès és el principal posseïdor de deute americà en 1,1 bilions de dòlars, un 7,6% del total. Per últim, l'economista en cap del Fons Monetari Internacional, Olivier Blanchard, va assegurar dimecres que els Estats Units no tenen un pla "creïble" per reduir el dèficit.

Actualment, el deute nord-americà segueix gaudint de la millor nota: AAA (triple A). Però la realitat no és de color de rosa. Els Estats Units tenen un elevadíssim deute públic que arriba als 14,3 bilions de dòlars i supera el 90% de l'economia del país, 30 punts més que Espanya, on el deute se situa en el 60%. Es tracta del major forat als comptes públics en els últims 50 anys.

Conseqüències immediates

Malgrat tot, la majoria d'analistes nord-americans consideren poc rellevant l'avís de S&P. El premi Nobel Paul Krugman va escriure al seu blog que l'advertència "no significa gran cosa" i va recordar que entre 1998 i 2002 el deute del Japó ja va ser rebaixat diversos cops sense que els seus bons patissin. "S&P no ha revelat res de nou: tothom sap que els EUA tenen un problema a llarg termini amb el seu deute públic", afirma Lawrence White, professor de finances de la Universitat de Nova York. Per White, les conseqüències immediates són poc significatives però si en dos anys l'agència creditícia rebaixa la qualificació i els interessos creixen, els EUA tindran "un problema greu".

Però, segons White, la identitat de la majoria dels creditors del deute nord-americà mitiga el risc. "La major part ens ho devem a nosaltres mateixos", afirma el professor, que explica que la Reserva Federal i altres institucions intergovernamentals posseeixen una tercera part del deute, mentre que els inversors privats nord-americans controlen una altra tercera part. Només un 32% dels compromisos financers dels Estats Units (4,3 bilions de dòlars) són en països estrangers. "La Xina és el principal creditor estranger, en un bilió del deute", concreta White. El segon major creditor, que durant anys va ser el primer, és el Japó amb 886.000 milions de dòlars. El segueixen molt més enrere els països exportadors de petroli i el Brasil.

Deute en mans americanes

Així, un 68% del deute dels Estats Units és en mans nord-americanes, equivalent a un 20% del PIB. Per tant, la dada redueix la preocupació per un augment dels interessos del deute, ja que l'Estat renegociaria amb si mateix el seu deute i també ho podria fer fàcilment amb els petits inversors o les grans empreses nacionals. Països com Grècia ho tenien molt més cru quan S&P va rebaixar la qualificació del seu deute sobirà al nivell d' escombraries . Els grecs tenien un 70% del seu deute en mans estrangeres, gairebé un 90% del seu PIB. Espanya és en una situació millor ja que el percentatge que posseeixen els creditors estrangers és d'un 50,8%. Tot i aquestes diferències, White afirma que un augment dels interessos complicaria encara més el problema del deute americà.

William Chamber, professor de la Universitat de Boston i exanalista a S&P durant vint anys, creu que l'avís de l'agència "pressiona els polítics perquè acordin un pla per reduir el dèficit i el deute". Chamber veu difícil que S&P acabi rebaixant la qualificació del deute nord-americà perquè el dòlar es manté com a divisa de referència al món, però tampoc no creu que sigui impossible. "Si no hi ha acord en els pròxims mesos, l'any que ve, amb les presidencials, serà molt improbable", diu.

El Congrés, abans de discutir el pressupost del 2012, en què s'ha de reduir el dèficit -que ara està al 10%- i oferir un pla per retallar el deute en un futur, haurà d'aprovar l'augment del sostre del deute si no vol que el país faci suspensió de pagaments. Dues lluites dures entre demòcrates i republicans, en què els conservadors del Tea Party hi tindran molt a dir. Tot i aquest panorama, el secretari del Tresor, Timothy Geithner, va dir que els EUA no perdran la seva matrícula d'honor perquè hi ha un major consens bipartidista sobre la necessitat de reduir el dèficit. Però no tots són tan optimistes. Pimco, el comprador de deute més gran del món, ja va anunciar fa unes setmanes que liquidava les seves carteres del deute públic nord-americà.

stats