L' es cena és d' Invictus , el film de Clint Eastwood, al minut 8. Nelson Mandela, interpretat per Morgan Freeman, entra a l'Union Building, el palau presidencial, per primer cop després de ser proclamat president. Troba tothom fent paquets, diu bon dia a la gent que es troba pels passadissos -que ni se'l miren-, saluda la seva secretària Brenda i la felicita pel nou pentinat. El president entra al despatx presidencial, tot lluent i emmoquetat, amb els sofàs i butaques blancs de pell. Pensa que no està gens malament, en comparació a la cel·la de Robben Island. I diu: "Brenda, sisplau, reuneixi tot el personal; els que encara no hagin marxat".
Mandela-Freeman entra a la sala on hi ha tots els càrrecs de confiança, blancs, deixa fora els escortes, diu bon dia, pregunta com va el matí i parla: "M'alegro de veure'ls. Gràcies per venir havent-los avisat amb tan poca antelació. És possible que algú sàpiga qui sóc. No he pogut evitar veure els despatxos buits quan he arribat aquest matí, i totes aquelles caixes. És clar que si volen marxar, hi tenen dret. I si creuen, de tot cor, que no poden treballar amb el nou govern, és preferible que ens deixin immediatament. Però si estan recollint les coses perquè tenen por que la llengua, el color de la pell o haver treballat per a un altre govern els desacredita per treballar aquí, vull dir-los que no han de patir per res. El passat és el passat. Cal mirar al futur. Necessitem la seva ajuda. Volem la seva ajuda. I si decideixen quedar-se, estaran fent un gran favor al seu país. L'únic que els demano és que facin la seva feina el millor que puguin i amb bona voluntat els prometo fer el mateix".
Potser és una mica bèstia la comparació, però Xavier Trias la va utilitzar el 28 d'abril, una setmana abans de la campanya, en la conferència de l'auditori AXA: "Aquest exemple il·lustra molt bé el meu estil i com vull que sigui l'endemà de les eleccions", va dir.
Trias arribarà avui a l'Ajuntament de Barcelona cap al migdia, després que a les nou hagi atès algunes emissores de ràdio i a les deu participi en el consell executiu de CiU. Ben segur que hi haurà aplaudiments a l'entrada, sempre n'hi ha en aquests casos, però aquesta vegada el cas és històric. És la primera vegada en 32 anys que l'Ajuntament canvia de color polític des de la recuperació de la democràcia. El primer cop que el canvi va arribar a la Generalitat, després de 23 anys, hi va haver quasi manifestació i José Luis Rodríguez Zapatero al balcó. Creuarà Artur Mas la plaça per abraçar-se a Xavier Trias? L'ocasió, sens dubte, s'ho val.
L'ambient a l'Ajuntament fa setmanes que és de funeral, malgrat que alguns entusiastes hagin confiat fins a l'últim minut en el miracle d'un Hereu que s'ha deixat la pell en la impossible remuntada. Però el primer símptoma de l'adéu va marcar-lo fa uns dies el gerent municipal, Andreu Puig, quan va pujar a la cinquena planta de l'edifici Novíssim a acomiadar-se de Trias, en un gest significatiu del que podria ser el futur imminent.
Avui no se sap si Trias emularà fil per randa l'escena de Mandela, però sí que deixarà els amplis però rònecs despatxos que ara ocupava el grup municipal de CiU. Ell va intentar donar un toc càlid al seu espai amb dibuixos dels néts, regals de les entitats i quadres dels amics, entre els quals n'hi ha molts amb pomes, el símbol de la campanya del 2007. "Tinc molts quadres de pomes perquè un dia vaig anar a la plaça del Pi i li vaig prometre a un dels artistes que li comprava un quadre si tenia una poma; l'endemà hi vaig tornar i tots n'havien fet un i en vaig haver de comprar uns quants", explicava fa poc el futur alcalde. Trias, segons el calendari oficial, serà alcalde l'11 de juny després de buscar els suports necessaris i nomenarà el mateix dia en un ple ordinari els regidors de districte i gerents. Els consellers de districte no seran designats fins a l'octubre.
