Cada dia s'executen 21 desnonaments
Després del País Valencià, Madrid i Andalusia, Catalunya és el territori de l'Estat on s'han registrat més desnonaments aquest any. Cada dia, 21 famílies han d'abandonar el seu habitatge.
Barcelona.El nombre d'execucions hipotecàries no ha parat de créixer, i se n'esperen centenars en els pròxims mesos. Ho constaten les últimes dades exposades al Parlament pel president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Miquel Àngel Gimeno. Des del 2007 fins al 2010, a Catalunya s'han multiplicat per quatre el nombre de procediments judicials iniciats per entitats bancàries que reclamen el pagament d'un préstec hipotecari: de les 4.538 registrades el 2007 a les 18.152 del 2010. Si s'hi sumen les 3.625 execucions hipotecàries del primer trimestre del 2011 -dades del Consell General del Poder Judicial-, la suma de procediments dels últims quatre anys puja a 55.568 (293.321 a tot l'Estat espanyol).
L'execució hipotecària condueix a una subhasta de l'habitatge amb unes condicions que solen ser desavantatjoses per al deutor, perquè si la subhasta queda deserta, el creditor (banc o caixa) es pot adjudicar el pis per només el 50% del valor de taxació i la persona insolvent ha de continuar pagant la resta del deute. Fruit de l'increment dels procediments impulsats als jutjats, els desnonaments -aquells casos en què per desallotjar el pis és imprescindible una intervenció judicial i policial- s'han disparat. L'any 2008 els jutjats en van ordenar 3.926 a Catalunya, una xifra que es va elevar fins als 6.645 el 2010, uns divuit de mitjana cada dia. En el primer trimestre del 2011 se'n van registrar 1.925, que en suposen vint-i-un diaris de mitjana. Se'n van comptabilitzar 15.546 a tot l'Estat. L'informe del TSJC presentat al maig al Parlament concloïa que les dades eren "un exemple clar de l'increment dels assumptes que es troben als jutjats catalans com a conseqüència de la crisi".
Allau de protestes
Ernest Owusu i Anita Tweneboda, i els seus dos fills, no estaven sols el 9 de febrer, quan els Mossos d'Esquadra van executar el desnonament del seu pis del passeig Pep Ventura de Vic. El Banco Santander havia reclamat l'immoble en execució de la hipoteca. Els agents van trobar la resistència d'un centenar de persones -que es van solidaritzar amb la família, reubicada avui en un pis social-, onze de les quals van acabar condemnades arran de la denúncia policial per desobediència a l'autoritat. Una sentència del jutjat de Vic els obliga a pagar 180 euros a cadascun, decisió que la defensa recorrerà a l'Audiència de Barcelona.
El cas, el primer d'oposició a un desnonament que acaba en condemna, exemplifica l'oposició ciutadana al degoteig d'execucions hipotecàries que els jutjats han hagut de tramitar des de l'inici de la crisi. La decisió judicial suposa, a més, una amenaça al moviment, encapçalat per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. "La sentència no intimidarà les protestes, perquè la injustícia és tan evident que impulsa la indignació", apunta l'advocat d efensor, l'osonenc Antoni Iborra.
La col·lisió de drets
Els recursos policials exhibits en els últims desnonaments, com el registrat l'1 de setembre a Montcada i Reixac -la família ha tornat a ocupar el pis del qual va ser expulsada- o la sentència del cas de Vic, poden intimidar les protestes. L'advocat dels acusats en el desnonament de la capital d'Osona, Antoni Iborra, expressa que la sentència contra els seus clients és "injusta" perquè "castiga la solidaritat". L'advocat planteja un debat de fons, el de la col·lisió de drets. "Les coses no es fan correctament, ni des del punt de vista ètic ni jurídic, perquè no es ponderen els drets dels afectats", afirma Iborra. En el cas de la parella ghanesa de Vic -absolta pel jutge, a diferència dels onze condemnats-, col·lideixen el dret a la propietat del banc i el dret a l'habitatge de la família. La família podia esgrimir els tractats internacionals d'empara de menors, perquè el matrimoni tenia dos fills i n'esperava un altre. "El dret a la propietat sempre acaba prevalent", afirma Montse Serrano, advocada del Col·lectiu Ronda i especialitzada en execucions hipotecàries, que alerta de la "distància bestial entre la justícia i la realitat social".
Un informe de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya recorda que la legislació espanyola és molt dura amb les persones que estan en una situació d'insolvència. L'estudi puntualitza que la llei d'enjudiciament civil 1/2000 "aboca les famílies afectades a ser deutores de manera indefinida". L'article 695 de la llei impedeix la possibilitat que el jutge avaluï les circumstàncies que han portat la família a no pagar. "Davant d'aquest deute, condicionat per la crisi, s'executa el procés, sense que el jutge entri a valorar els motius pels quals aquella família no ha pagat", raona l'advocada del Col·lectiu Ronda. Ada Colau, de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, recorda que la iniciativa legislativa popular (ILP) per demanar la dació en pagament "continua bloquejada" al Congrés de Diputats.
