Florin Bojor encara no té 30 anys. Després de passar-ne sis a Espanya i Catalunya, quan arribi a Romania (a Transsilvània) es trobarà amb unes lleis laborals que faciliten acomiadar treballadors sense contemplacions. S'haurà de conformar amb un sou d'uns 150 euros al mes, quan aquí n'aconseguiria uns 2.000, tot aplicant els seus coneixements de filosofia, llengües i fins i tot teologia. El primer diccionari romanès-català / català-romanès, publicat el 2007, existeix gràcies a la bona feina de Bojor i al suport de la comunitat franciscana de Catalunya.
"Vaig venir per estudiar i entendre la mentalitat i la societat catalana i espanyola, i per ajudar els meus compatriotes romanesos, i ja ho he fet tot. Ara me'n torno al meu país perquè el trobo a faltar", explica aquesta filòsof i activista social.
Els sis anys que Bojor ha conviscut entre espanyols i catalans han coincidit amb el període en què més s'ha intensificat l'onada migratòria romanesa: una diàspora de més de quatre milions de persones, 850.000 dels quals viuen en territori espanyol (100.000, a Catalunya). "Se'ns està tractant molt bé. No hi ha motiu de queixa", diu Bojor, que veu com s'acosta el moment del retorn i com s'allunyen els dies de la campanya de les municipals del 22 de maig, quan va muntar mítings del PIRUM (Partit Ibèric dels Romanesos) arreu d'Espanya. A Catalunya, l'única candidatura del PIRUM es va presentar a Agramunt, on Bojor va apadrinar el candidat Daniel Dumitru, un romanès d'uns trenta anys perfectament integrat que veu lluny el dia d'un possible retorn."No tindria sentit renunciar a tot el que he aconseguit aquí amb tant d'esforç", diu convençut Dumitru.
Una societat que no va madurar
Aquest convenciment genera en Bojor la necessitat de parlar del mite de l'etern retorn, instal·lat a la diàspora romanesa, "sorgida els últims 10 anys i que ha deixat enrere un país, una societat sense tradició migratòria, que s'havia mantingut com una illa d'origen llatí enmig d'un món eslau sovint hostil".
Bojor veu el detonant de l'allau migratòria en l'ensorrament del règim comunista: "Els romanesos tenien un pare i una mare -els Ceausescu- que en tenien cura, i un oncle -els dos milions d'informadors de la Securitate- que s'encarregava de posar-los límits. La societat no va madurar ni va aprendre a treballar, i quan fa 20 anys tot es va ensorrar la solució per a molts va ser robar o prostituir-se per continuar vivint com els senyors. Per això entre els immigrants romanesos hi ha tant delinqüent", afirma Bojor.
Bojor està convençut que en poc temps a Romania hi podria haver una revolta social que capgirés estructures. "No produïm, només gastem", explica en un to adolorit. "I crec que els romanesos descobrirem que ningú dóna res, que ens ho hem de guanyar nosaltres".
