El difícil equilibri entre el somni i la realitat
CAP D'INTERNACIONALUn any després, els somnis encara hi són. La transició egípcia està incompleta. Continua segrestada pels militars, l'economia del país s'arrossega, segueixen les detencions, les tortures i la repressió. L'ombra de les monarquies del Golf s'estén sobre totes les primaveres del nord d'Àfrica. Però els que fa un any eren a la plaça Tahrir saben que el més difícil ja està fet. El règim ha caigut. El dictador ha de passar comptes davant d'un tribunal. Hi ha hagut un primer procés electoral, encara controlat. I molts egipcis segueixen disposats a seguir sortint al carrer cada cop que el procés no compleixi les expectatives d'una revolta que ja s'ha cobrat moltes vides.
El país comença a canviar. Ara encetarà el repte de redactar una nova Constitució. Els vells aliats de Hosni Mubàrak -les potències occidentals que el subvencionaven per la seva repressió de l'islamisme- avui estableixen contactes i relacions amb un dels actors claus d'aquest nou moment, els Germans Musulmans. Egipte viu també una transició de legitimitats que s'evidenciava dilluns amb l'acte del general Tantawi, cap del Consell Militar, cedint per carta el poder legislatiu al nou Parlament. Què deu pensar el general Mubàrak des del seu arrest domiciliari al mar Roig? Islamistes i militars pacten avui el nou Egipte. Els primers van sumant quotes de poder, els segons malden per no perdre privilegis ni poder econòmic. El temps s'esgota. Avui, quan milers d'egipcis tornin a Tahrir, la veritable assemblea d'aquesta transició, l'exèrcit sentirà de nou el pes de les promeses pendents. Els generals han d'abandonar el poder a finals del mes de juny.
La protesta seguirà pendent d'aquest difícil equilibri entre els somnis i la realitat. Els egipcis han demostrat que no pensen conformar-se amb menys.
