LA CRISI EL FUTUR DELS MITJANS PÚBLICS
Crònica 15/04/2012

Els 5 dilemes de la Corpo

El nou equip gestor de TV3 i Catalunya Ràdio té sobre la taula cinc reptes immediats

àlex Gutiérrez M.
5 min
UN NOU MARC LABORAL  El nou president de la CCMA només considera l'ERO com a "últim recurs" però negocia  un nou marc laboral amb la plantilla.

BarcelonaLa Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals enceta una nova etapa just quan es troba enmig de la tempesta perfecta: crisi publicitària aguda, retallades de l'aportació de la Generalitat, panorama audiovisual canviant i qüestionament a Europa sobre la dimensió que han de tenir els mitjans públics. Aquests són els cinc principals reptes a què haurà de donar resposta el nou equip gestor de TV3 i Catalunya Ràdio -un cop el consell d'administració nomeni probablement dimecres els directors dels mitjans- i que apareixeran al contracte programa que ja s'ha començat a elaborar per als pròxims quatre anys.

1. ¿Com seguir sent líders en un context de retallada de l'aportació del Govern?

TV3 va tornar a ser el canal més vist a Catalunya l'any 2011, després de cedir set anys la posició a Telecinco. Des d'aleshores, manté uns dos punts de distància respecte de la privada, tot i que els mesos d'estiu la cadena de Mediaset acostuma a superar TV3. "Un descens sostingut important en els recursos com el dels últims tres anys, tant si és motivat per la caiguda de la publicitat com de l'aportació pública, podria posar en perill el lideratge de les hores diürnes, cosa que equivaldria amb molta seguretat a perdre el lideratge absolut", explica Òscar Nogueira, cap d'audiència de TV3. "Tot i això, el bon posicionament actual, no només quantitatiu (les audiències) sinó també qualitatiu (en la percepció que tenen els espectadors), ens dóna un cert marge si continuem sent imaginatius i estratègics encertant a què dediquem cada cèntim i minut dels nostres recursos".

2. ¿És sostenible mantenir una plantilla de 2.607 treballadors?

TV3 compta amb 2.133 treballadors (inclou no només la televisió sinó també la branca tecnològica, ja que en l'última reestructuració va absorbir els treballadors procedents de dues empreses extingides). Catalunya Ràdio en suma 427 més i cal afegir-hi els 47 que treballen per als serveis centrals. Total: 2.607 persones que consumeixen un terç del pressupost disponible. A tall comparatiu, les dues grans televisions privades espanyoles, Telecinco i Antena 3, ronden el miler de treballadors. El fantasma de l'ERO fa anys que sobrevola la CCMA, però de moment s'ha esquivat amb diverses baixades lineals de sou a tota la plantilla. L'últim acord incloïa mantenir els llocs de treball a canvi d'una retallada del 5% en el salari i de la pèrdua de diversos plusos. El pacte, ordit per l'anterior equip, és vigent només durant el 2012, de manera que ara el nou Consell ha de decidir si obre una caixa de trons que comportaria una gran conflictivitat interna en un col·lectiu capaç de fer molt visibles les seves protestes. Brauli Duart, el nou president de la Corporació, considera que l'ERO ha de ser "l'últim recurs" i ja ha començat a negociar amb els representants dels treballadors el nou marc laboral, que hauria d'estar llest per l'1 de gener del 2013.

Una de les variables en joc en aquest debat sobre la dimensió de TV3 és l'equilibri entre producció interna (un 73% del total) i externa. La CCMA té el mandat de donar suport al sistema audiovisual privat i, a més, les productores han aportat alguns dels èxits d'audiència que han retornat TV3 al lideratge.

3. ¿Quants canals de televisió ha de tenir TV3?

A l'hora de dissenyar el mapa de la TDT, es va decidir que la Corporació gaudiria de dos múltiplexs, cosa que li permetria oferir fins a vuit canals diferents. A hores d'ara, el grup en manté sis: TV3 (generalista), 33 (cultural), Super3-3XL (infantil i juvenil), 3/24 (notícies), Esports3 i TV3HD (alta definició). Aquesta configuració dóna compliment a l'últim contracte-programa, que va caducar el 2009 (i que no s'ha pogut renovar des d'aleshores). Quan el secretari de Presidència, Francesc Homs, va anunciar al novembre la retallada de 40 milions en l'aportació de la Generalitat per al 2012, va aventurar que caldria tancar dos canals, sense especificar quins. La idea era quedar-se amb un sol múltiplex, és a dir, quatre canals. La mesura no s'ha concretat, ja que no correspondria al Govern, sinó al Consell d'Administració de la Corporació, que ha de decidir com repercuteix la retallada. Renunciar al segon múltiplex implicaria fer molt més complicada la recepció de TV3 al País Valencià, ja que per arribar-hi la Generalitat Valenciana exigeix que Canal9 es vegi al Principat a través d'algun dels canals de la CCMA. A més, com que els canals secundaris es fan amb producció pròpia, eliminar-ne només un suposaria rebaixar el cost de transmissió del senyal, segons va recordar la directora de TV3, Mònica Terribas. Homs, en canvi, considerava que l'estalvi rondaria els 11 milions.

4. ¿Cal retocar el marc referencial dels mitjans de la Generalitat?

Per tirar endavant la reforma de la llei, CiU va pactar amb el PP a canvi de garantir-li la vicepresidència de l'ens en el nou organigrama. Tot i l'acord que tenien els membres de la CCMA per no fer declaracions públiques fins passada la Setmana Santa, el popular Armand Querol va concedir una entrevista a La Razón l'1 d'abrilen què, entre altres declaracions, suggeria que el mapa del temps s'havia de modificar per mostrar tot l'estat. L'endemà, Homs assegurava que al Govern "li agradava" el mapa del temps tal com estava i que la Corporació tenia "molta feina per entretenir-se amb això". Querol també criticava documentals com Monarquia o República i Adéu Espanya?, i expressava la seva preferència perquè TV3 parlés d'"Espanya" en comptes de l'"estat espanyol". Un dels focus del mandat que ara s'enceta serà veure com es compagina el desig del PP de visualitzar el seu impacte sobre la CCMA i el de CiU de mantenir l'actual línia. Duart ha recordat que Querol és a la Corporació des del 1996 i que les decisions es prenen de manera col·legiada per majoria.

5. ¿Com ha de ser la CCMA de l'era digital?

La Corporació ha actuat tradicionalment com a capdavantera tecnològica en matèria digital: va ser la primera a oferir emissions en 3D a l'estat i a desenvolupar presentadors virtuals. Més enllà dels projectes avantguardistes, TV3 i Catalunya Ràdio són dos gegants nascuts en l'era analògica que estan fent encara la seva transició a l'era digital. "El consum de vídeo i àudio de la CCMA a internet en tota mena de dispositius creix exponencialment, tant en directe com a la carta, i s'acosta al dels mitjans tradicionals", revela Marc Mateu, cap de serveis interactius. "Cal que els mitjans públics segueixin sent pioners en noves plataformes, i més en un moment en què està esclatant el consum audiovisual més enllà de l'internet del PC: en smartphones , tauletes i televisors connectats".

Actualment, TV3 serveix uns 10 milions de vídeos al mes per internet. "No es pot renunciar a fer que el servei públic audiovisual estigui allà on hi ha la gent. La gent està a la xarxa i a la xarxa consumeix els nostres programes, interactua amb nosaltres i ens fa líders dels mitjans digitals en català", conclou Mateu.

stats