La diplomàcia europea, ostatge del poder britànic
Enviada especial a brussel·lesLa UE va respondre dilluns a l'atemptat de Moscou amb tres comunicats: un del president de la Comissió Europea, un altre de la cap de la diplomàcia de la UE, i un tercer del president de la UE. Sortosament per a la credibilitat de les institucions europees, tots tres venien a dir el mateix, però l'anècdota evidencia que Europa està lluny de poder actuar amb una sola veu al món. Aquest és l'objectiu del nou Servei Europeu d'Acció Exterior, que s'ha posat en marxa aquest gener, amb les expectatives inicials molt rebaixades per la polèmica figura de la seva cap, Lady Ashton.
En el seu primer any de mandat, Ashton ha mantingut un perfil baix, negant-se a participar en cimeres tan importants com la de la UE-Marroc, o alguns consells de ministres de defensa. La seva intervenció pública en algunes de les crisi polítiques més importants dels últims mesos (Hatí, Líban o Tunísia) s'ha limitat a comunicats escrits. És ella qui està creant l'equip de la nova diplomàcia europea, que va dissenyar el tractat de Lisboa: 137 oficines arreu del món, que passen de ser delegacions de la Comissió a tenir rang d'ambaixada de la Unió Europea.
Mirant només cap al nord
Les primeres informacions sobre l'organigrama del nou servei han despertat les crítiques dels qui aposten perquè Europa sigui alguna cosa més que un mercat comú. L'estaf de la nova diplomàcia està dominat per personal anglosaxó i nòrdic, tot i que Espanya conserva la representació a l'Amèrica Llatina. La representació francesa s'ha quedat sota mínims, amb Pierre Vimont de secretari general executiu, però sense personal a la direcció dels departaments, ni tan sols en qüestions africanes, que queden en mans del fins ara ambaixador del Regne Unit a Ghana i Costa d'Ivori, Nicholas Westcott. El principal assessor d'Ashton és el britànic Robert Cooper.
Hi ha més problemes: en una carta, sis eurodiputats reclamen a Ashton més presència de dones -només n'hi ha una- i que aclareixi com afrontarà les crisi mundials; com que se'n farà càrrec un expert en catàstrofes naturals, es tem una política exterior descafeïnada.
