Un documental assegura que es va pagar rescat per Betancourt
QUITOTres anys després que Ingrid Betancourt qualifiqués d'"operació perfecta" el seu rescat i el de catorze segrestats més, es posa en dubte que aquella fos una jugada mestra. El periodista colombià Gonzalo Guillén acaba de presentar un documental que, suposadament, demostraria que l'alliberament dels ostatges de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) no va ser una operació militar sinó un rescat financer fruit d'una llarga negociació amb dos guerrillers.
El rescat dels segrestats -tres nord-americans i onze colombians, a més de Betancourt- es va produir el 2 de juliol del 2008. Llavors el govern colombià, presidit per Álvaro Uribe, va afirmar que l'operació haviat sigut tot un "èxit militar". En l'operació, teòricament, s'hi van detenir els dos carcellers dels ostatges, els guerrillers Gerard Aguilar, César , i Alexànder Farfán, Gafas .
Tanmateix, Guillén vol desmentir ara la versió oficial en el documental Operación Jaque. Una jugada no tan maestra , en què afirma que en lloc d'una acció militar "va ser una operació financera". En el film, l'advocat Carlos Toro, negociador de l'alliberament, afirma que un emissari dels guerrillers va contactar amb ell per acordar amb els governs dels Estats Units i Colòmbia una entrega dels ostatges de "manera negociada, pacífica i que els pogués generar beneficis legals". A més, Eduardo Matyas Camargo, advocat de César i Gafas, va assegurar que quinze dies abans de l'operació els dos guerrillers van ser a Bogotà, on "van rebre diners" i van entregar un ordinador a l'FBI amb proves que els segrestats estaven vius.
No obstant, l'expresident Uribe va afirmar aquesta setmana en el seu Twitter que el "periodista Guillén fabrica infàmia sobre el rescat d'Ingrid Betancourt i ofèn la intel·ligència i la professionalitat de l'exèrcit". Per la seva banda, l'actual president i ministre de Defensa el 2008, José Manuel Santos, va titllar "d'idiotes" els que volen desqualificar aquesta operació. I el general Freddy Padilla, llavors general de les forces armades, en un comunicat difós a la web personal d'Uribe, va ressaltar que el documental es una "falsedat", perquè "no es va pagar ni un centau" pel rescat, que "va ser una operació realitzada per tropes colombianes".
Wikileaks fa creïble Guillén
Un cable de Wikileaks del mes de febrer dóna credibilitat a la teoria de Guillén: no identifica la font però assegura que l'Església estava en contacte amb César, que hauria demanat al Govern que els permetés a ell, a la seva família i a qualsevol altre guerriller abandonar les armes i fer "un pas segur cap a França, a canvi d'alliberar Betancourt".
Al documental, a part dels advocats, hi apareixen també l'exsenador i ostatge de la guerrilla durant set anys, Luis Eladio Pérez, l'exmarit de Betancourt, Juan Carlos Lecompte, i un enviat del president francès Nicolas Sarkozy, Noël Saez, que també donarien suport a la hipòtesi de Guillen.
Les dues versions ja estan sobre la taula. Ara la qüestió queda en mans de la justícia, ja que la fiscal general de Colòmbia, Viviana Morales, va anunciar aquesta setmana que estudiaria una denúncia, sense detallar qui la va fer, sobre la possibilitat que el rescat fos una negociació amb els guerrillers i no una operació militar.
