Crònica 17/04/2011

El drama dels desplaçats a Bengasi

Ethel Bonet
3 min
El drama dels desplaçats A Bengasi

BengasiBenvinguts a Gar Yunes, ciutat de vacances. Aquest complex turístic a la riba de la Mediterrània dóna refugi a més de 2.000 persones, forçades a fugir de casa seva pels enfrontaments entre les tropes gaddafistes i els rebels a l'est de Líbia. Ahir encara van arribar a Bengasi milers de desplaçats de Misurata.

La idea va ser d'Adel Abu Kazam, gerent d'aquest complex hoteler familiar. Com que no hi havia hostes, Abu Kazam va decidir oferir les habitacions i bungalous buits als desplaçats d'Ajdabia, Brega i Ras Lanuf.

El 20 de març hi va haver una nova onada de migració cap a Bengasi a causa de la violència. Mentre les tropes gaddafistes prenien de nou les ciutats que havien perdut els rebels, desenes de milers de civils van fugir cap al bastió insurgent. Davant la multitud de persones sense llar, el Consell Nacional de Transició libi va acordar amb alguns hotels i particulars allotjar els refugiats.

Aquest enclavament a la vora del mar sembla un lloc idíl·lic, però a les habitacions on viuen deu persones amuntegades s'hi respira un ambient depressiu. Una dona es cobreix el rostre amb un vel davant la presència de desconeguts. No vol parlar, però els seus ulls foscos, que estan descoberts, narren el sofriment que ha deixat enrere. Es diu Farhana, que en àrab significa alegria . En una cambra de dimensions reduïdes, amb un sol llit, s'hi acomoden ella, el seu marit, Ali Faraj, i els seus set fills. Faraj és conductor d'autobús a Ajdabia i per segona vegada a hagut d'abandonar casa seva. "Tenia por pels meus fills", assegura.

La família va haver de fugir quan les tropes gaddafistes van prendre la ciutat fa tres setmanes i es va instal·lar a casa d'uns familiars a Bengasi. "Érem massa a casa del cosí de la meva dona, així que quan vam veure que la situació millorava, vam decidir tornar a Ajdabia". 24 hores després, van haver de tornar a fugir.

El passat dia 5 les forces del coronel van llançar un atac contra Brega, quan la família era en aquesta ciutat de camí cap a Ajdabia. "Vam salvar la vida una vegada i no podia posar de nou en perill la vida de la meva família. Un míssil va impactar a casa dels meus veïns, però nosaltres vam tenir sort", exclama amb nerviosisme, mentre agrega: "La ciutat era un parany mortal".

Artilleria contra civils

"Van disparar amb artilleria pesada contra civils. Fa tres dies van matar el meu oncle, de 75 anys, quan sortia de la mesquita", denuncia Muhamed Hussein, d'origen palestí i de 21 anys, que va fugir dissabte passat després que les forces governamentals assetgessin Ajdabia.

Els combats més durs van tenir lloc a l'entrada oest de la ciutat, on vivia l'oncle de Hussein. La seva fugida va ser una odissea: "Primer vam haver de portar el cos sense vida del meu oncle a la morgue de l'hospital i després recollir el que vam poder de la casa i fugir. A mig camí la furgoneta es va espatllar i vam haver d'esperar que passés una ambulància cap a Ajdabia, on vaig llogar un altre cotxe i vaig recollir la meva família de la carretera".

L'associació femenina Les Filles d'Omar el Mujtar, l'heroi nacional libi executat durant l'ocupació italiana, s'encarrega de visitar les dones i animar-les a sortir al carrer. "Estan molt deprimides i no volen sortir. Hem de tractar-les amb molta sensibilitat i aconseguir que tinguin confiança en si mateixes", diu Sumaya, de 21 anys.

stats