Prof. de la Univ. de SalamancaFa un parell de mesos ningú pensava en la possibilitat d'un duel entre Keiko Fujimori i Ollanta Humala, considerats "antisistema". El pas de tots dos candidats a la segona volta va ensorrar els pronòstics i va convertir aquestes eleccions en les més incertes i singulars de la història del Perú perquè, per primera vegada en la recent etapa democràtica, la competició no ha encarat un candidat que representa l'elit clàssica i un nouvingut . Fins ara en aquests duels sempre hi havia un candidat que personificava l'arrogant elit de Lima (ja fos Vargas Llosa, Pérez de Cuéllar o García), però ahir no va ser així. Es van enfrontar la filla d'un immigrant japonès (l'expresident Alberto Fujimori) i un exmilitar colpista de províncies.
Aquesta dinàmica de competició electoral ha suposat un canvi en la lògica política. Durant les darreres setmanes no s'ha pogut utilitzar el clàssic discurs que enfrontava "el progrés" (representat pel candidat blanc) contra la "barbàrie" (plasmada pel cholo , asiàtic o indi). La batalla electoral s'ha articulat arran d'altres elements i per això Ollanta i Keiko han pogut crear coalicions transversals i multiclassistes.
Ollanta s'ha presentat com el valedor de les institucions democràtiques i de les polítiques de mercat, però emfatitzant el tema de la cohesió social i la lluita contra la pobresa. Keiko ha aconseguit crear una sòlida comunió de seguidors entre els sectors més rics i més pobres del país. Entre els més pobres hi ha els col·lectius que sobreviuen a les perifèries de les grans ciutats gràcies al comerç informal. I entre els rics hi figura el món que gira al voltant de les grans empreses extractives, financeres i mediàtiques. Els dos candidats tenien una intenció molt semblant tant de vot com de rebuig. Caldrà comptar cadascun dels vots per veure qui guanya.
