Fa 33 anys que són bombers i aquest 2012 compleixen 60 anys, l'edat de jubilació a la seva professió. Després de l'estiu, Luis Otero i Pedro Fernández deixaran enrere tota una vida i també una família. "Per mi, és com tenir dues famílies: d'una banda, la meva dona i els meus fills i, de l'altra, tot això. Serà com deixar-ne una", diu Otero mentre mostra els camions estacionats al Parc de Bombers de Sant Andreu. Són 27 anys en el mateix parc i 33 de professió, són moltes hores compartides i milers d'anècdotes per explicar. "Ha estat una convivència molt maca", admet Fernández, que també suma una vintena d'anys al parc.
Els horaris -des de fa un temps fan torns seguits de 24 hores- provoquen que la feina sigui una segona casa per a tots ells. "He dormit, dinat i sopat més vegades amb ells que amb la meva dona", bromeja Otero. Tots dos afirmen que afronten la jubilació amb tristesa, dubtes i una barreja d'emocions, però, sobretot, amb la idea de tornar sovint a visitar els seus companys. "És com una droga dura, no es pot deixar", diuen. L'edat no ha fet variar les tasques que desenvolupen en el cos i destaquen que han suplert la joventut amb l'experiència.
Moments difícils
Ni en els moments més complicats, com una explosió que va cremar Ortega fa anys, es van plantejar fer una altra cosa, asseguren els dos bombers. Expliquen que, tot i que la seva tasca compota risc, s'han sentit molt valorats per la gent. "És una feina dura però molt maca. En pujar al camió, s'oblida tot", diuen.
