Imagineu un davanter, acostumat a ser la referència golejadora de l'equip a qui, de cop, els companys deixen de passar pilotes i queda sempre en fora de joc. Era la situació d'Ekin des que Arnaldo Otegi va tirar pel dret allunyant l'esquerra abertzale de la violència.
Ekin, considerat el braç polític d'ETA, no es va fer l'harakiri ahir. Era un cadàver des de feia mesos. Va començar a morir quan la majoria de l'independentisme basc va assumir, a principis del 2010, que un front sobiranista pacífic desestabilitza més l'Estat que tots els arsenals d'ETA. A partir d'aquí, Ekin perdia sentit i la desaparició era qüestió de temps. Unes hores després de l'anunci de la seva dissolució, ahir, ETA feia un comunicat previsible. Feia un pas i acceptava col·laborar amb la Comissió de Verificació Internacional, que no té reconeixement dels governs basc i espanyol però sí interlocució amb el PSE. El grup que lidera Brian Currin comprovarà la certesa de l'alto el foc permanent i general del gener.
Les tres claus de l'anunci
En tot cas, l'autodissolució d'Ekin deixa tres claus. La primera és que el "nucli dur" abertzale reconeix que està en minoria defensant tesis contràries a les del sector pragmàtic d'Otegi. La segona és la disciplina interna d'aquest món. L'independentisme del morro fort ha posat molta resistència a la via només política. Ha perdut, però també ha evitat una escissió -s'hi ha estat molt a prop-, perquè ha entès que només hauria allargat el conflicte i afavorit l'adversari polític. Els militants d'Ekin han respectat el mandat i demostren que, en el viatge cap a la fi d'ETA, ningú queda despenjat.
L'esquerra abertzale ha sabut, fins ara, reconduir les greus diferències internes i camina junta, cremant etapes del seu full de ruta. L'èxit de Bildu el 22-M -que va validar l'aposta d'Otegi a les urnes- ha "compensat" als durs l'esforç d'adaptació a la nova realitat que ha de conduir al final definitiu d'ETA.
La tercera clau és que no calia que Ekin fes pública la dissolució. Ningú els ho havia exigit. Ara bé, a l'esquerra abertzale res és gratuït ni passa perquè sí. Des del punt de vista mediàtic és un element valuós, que ajuda a intensificar el procés de desactivació per entregues de l'univers d'ETA.
Hi ha un missatge directe als sectors de l'Estat, especialment a policies i jutges, que recelen de "l'ofensiva de pau" abertzale. L'Audiència Nacional va il·legalitzar al seu dia Ekin perquè era "el cor d'ETA". Cal entendre, per tant, que ara el cor d'ETA ha deixat de bategar, tot i que no sigui del tot cert. Definim Ekin com a aparell polític. Però no és ben bé així perquè l'aparell polític d'ETA és d'ETA. Ekin era un satèl·lit que l'enllaçava amb la resta de l'esquerra abertzale. D'aquí que els seus membres fossin "comissaris" d'ETA, els guardes de l'ortodòxia. Hi ha un últim aspecte interessant en aquest episodi, i és que la fórmula usada per Ekin confirma que ETA també desitja el mateix final: l'autodissolució assistida, la mort natural.
