THE NEW YORK TIMES / EL CAIREUnint treballadors explotats i privilegiats, islamistes i gent menys pietosa, el carrer del 26 de Juliol porta el nom d'una revolució molt llunyana. Avui una altra revolució té lloc al llarg d'aquesta via alegre, on les divisions d'Egipte han quedat superades, de moment, per un pont amb la més simple de les idees: l'oportunitat d'elegir qui ha de governar.
Massa sovint les eleccions, més que resoldre les diferències, les exacerben. De vegades semblen més una façana que un factor de canvi, mentre Egipte continua sota la bota d'un militar que sembla convençut que té una missió justa. Però en un dia caòtic -encara que no gaire més que qualsevol altre d'aquesta ciutat-, una part d'Egipte va treure importància a les bales assassines d'un dictador i als temors de les manipulacions estrangeres per decidir el futur del país en unes eleccions que, finalment, per un cop, es viuen com si signifiquessin alguna cosa.
"El començament", deia el titular d'un diari en un quiosc. Ningú sap què en sorgirà de la revolució al país més gran i més important del món àrab: un estat dominat pels islamistes, potser, o un país enfonsat en la misèria, la decepció i el malestar latents. Però les divisions al llarg del carrer 26 de Juliol es combaten amb un vot d'un gran simbolisme.
Al barri de Boulaq, en un col·legi electoral entre locals polsosos al costat d'una cantonada plena d'ases lligats, Ahmed Hassan va celebrar el moment entre els bassals de la pluja de la nit anterior. "La llibertat és una benedicció, i no hi ha res igual. És més important que el menjar i l'aigua. Quan es menja humiliació, no entra res mes a l'estómac".
Electors desorientats
Els logotips de les candidatures i dels partits són molt variats -un canó, un tractor, una moto-, tot menys la mitja lluna i el camell que pertanyia al partit de Mubàrak, que va governar durant gairebé 30 anys.
"Són els islamistes?", preguntava una dona gran a Ahmed Mahmoud, que donava propaganda dels candidats dels Germans Musulmans a la porta del col·legi. "Mai te'n penediràs", li va respondre. "Per què ho hauria de lamentar? -va dir ella-. Ho fem per Déu".
Les eleccions de l'Iraq el 2005 van contribuir a encendre una guerra civil, que va agreujar les divisions ètniques i religioses. Del Marroc a Síria, els islamistes guanyen pes en aquesta regió inestable, cosa que preocupa els seus rivals. Però al barri de Boulaq, el que se sentia entre els electors desorientats que demanaven per qui havien de votar no era el fervor d'un estat islàmic o la devoció per la llei religiosa, sinó més aviat la sensació que altres ideologies havien fracassat. "Els donarem una oportunitat", deien molts.
