Els empresaris exigeixen una nova reforma laboral
Les empreses consideren deficient l'impacte de la reforma laboral, en vigor des de fa un any. A les portes de les eleccions, reprenen la necessitat d'abaratir l'acomiadament i guanyar flexibilitat.
Barcelona.Els empresaris defensen que cal entrar a fons en aspectes en què la reforma només va passar de puntetes. En l'últim informe elaborat pel bufet Cuatrecasas i Manpower, les empreses suspenen els canvis introduïts en matèria de contractació -que se segueix basant en el contracte temporal- i asseguren que no han notat canvis en el cost de l'acomiadament, malgrat que ara vuit dies d'indemnització els paga l'Estat a través del Fons de Garantia Salarial (Fogasa).
La fórmula per potenciar l'ocupació indefinida tampoc és prou atractiva. El contracte de foment, que rebaixa de 45 a 33 dies la indemnització per acomiadament, només s'utilitza en un de cada quatre nous contractes. El president de l'Institut Internacional Cuatrecasas, Salvador del Rey, va plantejar que s'unifiqui el contracte indefinit i que s'elimini la indemnització de 45 dies perquè és "insostenible". La proposta d'abaratir l'acomiadament ja la va fer fa uns dies el president de la CEOE, Joan Rosell, que va demanar rebaixar-lo a la meitat.
Llibertat per tocar salaris
La flexibilitat és un altre blanc de crítiques de les empreses, que volen més llibertat per modificar condicions de feina i salaris. Les dues qüestions van tractar-se durant la reforma dels convenis col·lectius, que també consideren que va quedar a mig camí. Del Rey va criticar mesures com l'arbitratge obligatori en cas de conflicte entre empresa i treballadors i va dir que aquesta clàusula crea entrebancs per afavorir l'apropament entre les parts. "L'empresa hauria de poder actuar, i després sotmetre's a la tutela judicial, com passa en altres països", va defensar el president de l'Institut Cuatrecasas.
L'absentisme com a causa per recórrer a l'acomiadament objectiu (el de 20 dies d'indemnització) és una altra de les reclamacions empresarials, que consideren que no queda prou clar en la llei com es pot justificar aquesta via.
'Sí' a les agències de col·locació
Un dels pocs aspectes del nou marc laboral que se salva de crítiques és la intervenció, per primer cop, de les agències privades de col·locació amb ànim de lucre en el mercat laboral. Segons l'estudi, les empreses confien més en aquests organismes que en els serveis públics d'ocupació. "En un escenari d'atur tan elevat, l'Estat tot sol no pot assumir el repte de recol·locar tothom; amb aquesta mesura ens equiparem amb Europa", va defensar el director de l'Institut Cuatrecasas, Fernando Moreno.
Les eleccions del 20-N han fet proliferar les receptes de diferents organismes per superar la crisi. Dins del ventall de propostes, el mercat laboral és un dels protagonistes, ja que els canvis vigents no donen mostres de poder aturar l'atur creixent a tot l'Estat. Els agents socials també són crítics amb algunes de les reformes aprovades, tot i que les demandes s'allunyen radicalment d'alguns dels postulats empresarials. Els uns i els altres reconeixen, però, que passades les eleccions tocarà parlar de canvis.
