La setmana que ve acaben les classes, tal com constaten la infinitat de festes de final de curs dels últims dies. Però enmig de la feina d'avaluació i tancament d'aquests dies, escoles i instituts es preparen per al curs que ve. Els mestres treballen fins al 7 de juliol i s'esforcen per poder definir el màxim de coses abans d'aquesta data, però algunes qüestions probablement no ho estaran fins a principis de setembre, segons reconeixen tant mestres com administració.
Tots els canvis introduïts per Irene Rigau des que va desembarcar a Ensenyament han complicat i han endarrerit aquesta feina. "És horrorós, ha estat dels pitjors anys en informació sobre què farem el curs que ve", assegurava la presidenta de la Federació de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (Fapac), Imma Fuyà. També la dirigent d'Ensenyament a CCOO, Montse Ros, deia que el "retard" d'enguany "s'assembla molt al de l'any que es va instaurar la sisena hora, que també es va fer a corre-cuita a l'últim moment". Ros advertia que aquest any alguns mestres potser hauran de "treballar l'agost i tot" per resoldre les incògnites encara obertes.
1El calendari, amb la possible setmana blanca per qui ho vulgui
Tot i que l'inici i el final de curs ja estan definits des de fa dies, el decret aprovat pel Govern obre la possibilitat per als centres que ho vulguin d'acumular els cinc dies festius de lliure disposició de manera consecutiva. D'aquesta manera, algunes escoles podrien acabar fent una setmana sencera de festa a mig curs, tot i que la primera mesura de Rigau va ser la supressió de la setmana blanca que l'anterior conseller d'Educació, Ernest Maragall, havia instaurat per a tothom. Els consells escolars dels centres ho decidiran durant les pròximes setmanes. 2 L'horari de classe, després de l'eliminació de la sisena hora
Les escoles de primària perdran una hora de classe i hauran de retocar l'horari, respectant sempre les dues hores de descans al migdia i la impossibilitat d'acabar abans de les 16h. L'ordre aprovada pel Govern dóna una forquilla que va de les 8.30 a les 18, però ofereix com a horari orientatiu el de 9 a 12.30 i de 15 a 16.30. Això podria canviar la jornada de molts centres que, amb la sisena hora, allargaven fins a les 17. S'espera que entre juny i juliol el consell escolar de cada escola arribi a un acord sobre l'horari que farà.
3L'1x1 i l'EduCAT 2.0, programes de digitalització de les aules
Els 387 centres que fins ara feien el programa 1x1, que donava un ordinador a cada nen, decidiran abans del 7 de juliol si el volen mantenir o no. Però els centres que rebran ordinadors i pissarres digitals dins el pla EduCAT 2.0 impulsat per Rigau encara no n'han estat informats i potser trigaran una mica més a saber de quines eines digitals disposen.
4Les hores de suport personalitzat integrades a l'horari escolar
Les indicacions que han arribat en els últims dies a les escoles obliguen ara directors i mestres a reorganitzar l'horari i els recursos de què disposen per encabir una hora diària de suport personalitzat a alguns alumnes. Aquesta mateixa setmana, els centres han estat informats del nombre de mestres que tindran, però l'assignació concreta de plantilla (amb els canvis de centre que afectaran milers de docents) no la sabran fins a l'1 de setembre, segons CCOO. Això endarrerirà la concreció de moltes d'aquestes mesures organitzatives fins a pocs dies abans que comenci el curs.
