Molts exemples, pocs de reeixits o permanents
Secessió final
Al llarg de la història hi ha hagut molts casos d'estats confederals en què les seves unitats han acabat trencant les relacions que les unien per independitzar-se mútuament. A Europa tenim els exemples de Sèrbia i Montenegro, l'Imperi Austrohongarès, Noruega i Suècia o Islàndia i Dinamarca. A Llatinoamèrica podem parlar de la Confederació Peruano-boliviana o la Confederació d'Amèrica Central (amb el Salvador, Guatemala, Hondures i Nicaragua). En alguns casos, també s'han confederat diversos estats àrabs, com Egipte, Síria i Líbia -per formar la República Federal Àrab- o l'Iraq i Jordània.
Precedent d'una federació
En altres casos, dos països han acabat unint-se més formalment adoptant la forma d'una federació o d'un estat unitari. El Canadà, els EUA, Suïssa, Alemanya o l'Argentina són exemples d'estats actuals formats en base a anterior confederacions. L'Estat espanyol, de fet, té els orígens per la unió de la Corona castellana i la catalanoaragonesa, que prèviament mantenien una relació confederal.
Confederacions d'estats
Cal no confondre un estat confederal i una confederació d'estats, els quals mantenen la independència però comparteixen alguns trets o competències. Podria ser el cas de Puerto Rico i els EUA, la Unió Europea, la Commonwealth -amb 53 estats que tenen vincles amb el Regne Unit-, la Comunitat del Carib -uneix quatre nacions amb un mercat comú- o la Comunitat d'Estats Independents -que agrupa 11 repúbliques exsoviètiques.
Dret a l'autodeterminació
A vegades es diferencia col·loquialment la federació de la confederació perquè es diu que la segona reconeixeria el dret a l'autodeterminació i la primera, no. No és cert: a Groenlàndia i Dinamarca, Saint Kitts i Nevis o Etiòpia s'accepta el dret a l'autodeterminació i no són confederacions.
