The New York TimesEl govern de Hamàs a Gaza i els seus rivals de l'Autoritat Palestina a Cisjordània poques vegades coincideixen en res. Però amb les protestes massives que es viuen a Egipte, a la frontera sud de Gaza, els dos eterns enemics sembla que s'hagin posat d'acord per mantenir un silenci prudent, sense mullar-se, donada la imprevisibilitat del que pot passar i clarament preocupats per una possible propagació del descontentament a les seves àrees.
Tant Hamàs com l'Autoritat Palestina, que té el suport d'Occident, han impedit les manifestacions de suport a les protestes egípcies els últims dies, i prefereixen mostrar una imatge de neutralitat per la por que les coses se'ls escapin de les mans. Com a mostra que les dues parts estan intentant capitalitzar les revoltes a la regió, i inspirats per com les xarxes socials han ajudat a mobilitzar els manifestants a Egipte i a Tunísia, un i altre bàndol palestí han creat cadascú una pàgina a Facebook. Una encoratja la gent a rebel·lar-se contra els militants islàmics que controlen Gaza i l'altra a prendre accions contra l'Autoritat Palestina a Cisjordània. Dilluns a la tarda, la policia de Hamàs, aparentment nerviosa, va dispersar un grup reduït de manifestants que s'havien aplegat a la ciutat de Gaza per mostrar el seu suport al poble egipci. La convocatòria es va fer a través de Facebook.
L'efecte Kuwait
Els líders palestins de Hamàs i Fatah han evitat parlar en públic sobre Egipte, conscients del que alguns observadors locals anomenen "l'efecte Kuwait". Fa referència al que li va passar a Iàsser Arafat quan es va posar al costat de l'Iraq després que Saddam Hussein envaís Kuwait l'any 1990. Kuwait va retirar el seu suport a la causa palestina i va expulsar centenars de milers de ciutadans palestins que vivien i treballaven allà.
Mahmud Zahar, un líder de Hamàs a Gaza conegut pel seu llenguatge habitualment incendiari, va dir dilluns: "Nosaltres no intervenim en els afers interns d'Egipte". Nabil Shaath, membre del comitè central de Fatah i encarregat de les relacions exteriors, va dir diumenge des de Ramal·lah: "La nostra posició ha estat molt perspicaç, som molt conscients de les dificultats que Egipte passa i no podem prendre partit".
Molts analistes coincideixen que si els Germans Musulmans arriben finalment al poder a Egipte, Hamàs es veuria molt enfortida i podria assumir el control de Cisjordània. Shaath va dir que parlar d'un Egipte controlat pels Germans Musulmans era una exageració.
Mentrestant, la televisió oficial de l'Autoritat Palestina no ha informat de l'abast real de les protestes a Egipte. Emad al-Asfar, el director general, va dir que la cadena no volia "interferir en afers interns dels governs" i volia evitar "incitar el públic a través d'emissions en directe" i "notícies no contrastades".
Molts analistes israelians diuen que la crisi regional posposa les perspectives d'un acord de pau. Però els palestins estan poc preocupats per això, diuen que les negociacions, de fet, estan suspeses des de fa temps.
