La posada en marxa d'una reforma com la que aquests dies viu el sector financer és, abans que res, l'admissió de l'existència d'un problema. La mida d'aquest forat és el que intenten dilucidar els inversors i creditors -especialment estrangers- i les institucions internacionals. La transformació de les entitats financeres espanyoles -i de forma més intensa, les caixes- busca enfortir el sistema, fent-lo més sostenible, solvent i capaç de mitigar sotracs tan abruptes com el sofert amb l'esclat de la bombolla immobiliària, que els bancs tot just estan començant a pair.
La confiança perduda passa factura en termes de credibilitat però també en qüestions monetàries. Un compte que en part i a curt termini paga la ciutadania, segons explica Santiago Simón, professor de l'escola de negocis Esade. Les sol·licituds d'ajudes públiques per enfortir el capital i la reestructuració interna de les entitats -amb reduccions significatives del nombre de sucursals i de personal en plantilla- tindran un efecte negatiu sobre l'economia a curt termini. La conseqüència més immediata és la restricció del crèdit a famílies i empreses, escàs i car també per a les mateixes entitats, necessitades de liquiditat per desenvolupar la seva activitat. "Aquesta situació es podria allargar dos, tres, quatre anys, depenent de les complicacions que es puguin presentar amb crisis com la grega", afegeix Simón.
Efectes de les fusions
La reducció del nombre d'entitats financeres i d'oficines és una de les prioritats de reforma d'un sector que s'havia sobredimensionat. El professor de l'Iese, Antonio Argandoña, fa notar que la reforma i els canvis regulatoris -necessaris per reforçar el sistema- poden comportar desavantatges per als clients particulars i les empreses. Per començar, el terratrèmol financer dels últims anys ha fet caure el valor dels actius financers (com per exemple, les inversions borsàries o els fons de pensions), i per tant la riquesa financera de les famílies. A més -afegeix Argandoña- la reducció de la competència entre entitats -fruit de les fusions- reduirà la pressió que els clients podran fer per aconseguir més bones condicions en els productes d'estalvi i de finançament. Què guanyaran els ciutadans? "Bàsicament seguretat: són mesures per evitar la formació de bombolles i amortir l'impacte de les crisis", conclou Argandoña.
L'escenari financer català
La inacabada reforma del sistema financer ja té efectes visibles a peu de carrer. El primer és la reducció efectiva del nombre de caixes, que a Catalunya han passat de deu a tres (vegeu el gràfic), amb Caixa Laietana i Penedès integrades a Bankia i Banco Mare Nostrum, respectivament. A més, caldrà esperar al 30 de setembre per veure el desenllaç de la recerca de capital per part de CatalunyaCaixa i Unnim, dues entitats que veuran com el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) els injecta diners si no aconsegueixen captar 1.718 i 568 milions d'euros, respectivament. Les dues fusions de caixes catalanes poden ser l'objectiu de compra per altres entitats, com els dos grans bancs espanyols, Santander i BBVA, o el Banc Sabadell, que ja han admès el seu interès a buscar oportunitats en el remogut escenari de les caixes històriques.
L'altra gran incògnita són les pròximes sortides a borsa, amb la de Bankia -la més gran de les caixes- com a estàndard. El SIP liderat per Caja Madrid, Banco Mare Nostrum i Banca Cívica preparen la seva estrena als parquets en un moment complicat en els mercats de renda variable i quan una altra empresa, Atento, filial de Telefónica, ha decidit cancel·lar el seu salt per convertir-se en empresa cotitzada. Si aquestes sortides a borsa fracassen, el FROB també haurà de fer acte de presència injectant capital. L'interrogant, però, seria quins efectes tindria aquest revés per a un sistema del qual es dubta que hagi fet net.
