Crònica 16/01/2011

Iolanda Pineda: "Si cal els farem la vida impossible per poder viure en pau"

Repetició Salt torna a ser l'escenari d'aldarulls vinculats a la immigració. També va ser el primer municipi que va reclamar vetar l'arrelament i el reagrupament als estrangers incívics

Narcís Presas
2 min
L'alcaldessa de Salt en una imatge presa després de l'entrevista a l'ARA.

Salt s'ha tornat a tensionar...

Nosaltres continuarem treballant per una ciutat en pau, en convivència i amb futur. Ni jo ni els saltencs ens resignem al fet que uns vàndals posin en perill el que costa tant de construir, que és la convivència. Si cal els farem la vida impossible perquè ens deixin viure en pau.

Quines mesures es poden prendre?

D'entrada que totes les destrosses que van provocar no les hagin de pagar els veïns, sinó els mateixos que van cremar contenidors i trencar vidres. I si són menors, que ho assumeixin els seus pares. S'han de responsabilitzar dels seus actes i acatar-ne les conseqüències.

La protesta era contra una actuació policial que va acabar amb un jove ferit greu.

Sí, i tots els saltencs lamentem el tràgic accident. Però la policia té, entre les seves funcions, la persecució de delinqüents. Ningú pot evitar que algú que roba un ciclomotor i que és perseguit per la policia intenti escapar per un celobert i caigui. No és just que s'insulti per això a la Policia Local i els Mossos. En aquest país manifestar-se és lliure, fins i tot manifestar-se a favor d'un delinqüent. Però el que no és lliure, ni es pot quedar sense resposta, són els insults a la policia i els actes de vandalisme. No els pot sortir gratis. Com a alcaldessa no permetré que quedin impunes. La resposta ha de ser ferma i contundent.

Salt va ser la primera ciutat que va aprovar una moció en què es vinculava el veto a l'arrelament dels immigrants amb l'incivisme. Per què?

Perquè destinem molts recursos i esforços a la millora de la convivència, però, quan no funciona i les persones voluntàriament se situen fora del sistema, no poden pretendre beneficiar-se del sistema. Som els municipis els que acabem entomant la bona o mala integració i la convivència dels nostres veïns. Els que gestionem la convivència hem de poder gestionar la immigració.

Entre bonisme i intransigència, on se situa?

Ni en l'un, ni en l'altra. El bonisme és contraproduent perquè tractes l'immigrant com si no tingués capacitat d'autonomia personal. Hi ha drets, que estan garantits, però també deures i obligacions.

També proposen retirar els ajuts del PIRMI als veïns incívics, siguin estrangers o no.

Aquella persona que, voluntàriament, se situï fora del sistema mantenint una actitud reiteradament incívica i malmetent la convivència no podem permetre que es beneficiï del sistema. No és just.

Des dels aldarulls del febrer passat, estan sempre en el punt de mira.

És normal que quan un municipi viu, en tan poc temps, un canvi demogràfic tan important [13.000 immigrants en set anys en una població de 30.000] es plantegin problemes de convivència. Però també hi ha bones experiències que costen de visualitzar per part de tothom. Salt té un futur al davant ple de reptes apassionants, i lluitant tots junts els aconseguirem.

stats