EL DEBAT INTERN DELS SOCIALISTES
Crònica 11/12/2011

Un favorit, un clàssic i dos 'outsiders'

Sara González
7 min
Un favorit, un clàssic i dos 'outsiders'

BARCELONAD'aquí una setmana, el PSC tindrà un nou primer secretari. Miquel Iceta, Àngel Ros i Joan Ignasi Elena encaren aquesta setmana la recta final per aconseguir embutxacar-se més suports i forjar un contrapès real a Pere Navarro, el candidat que ja té l'aval de les tres federacions més nombroses del partit: Barcelona, Baix Llobregat i Vallès Occidental. Partint de posicions diferents, tots coincideixen que per reflotar el PSC cal que al congrés hi hagi debat i autocrítica. Això sí, cadascun ho reivindica amb matisos i en diferents graus, tal com es desprèn de les preguntes que han respost a l'ARA.

L'alcalde de Terrassa parteix com el gran favorit. Acusat de ser el candidat de l'aparell, és considerat una cara nova que a més de dirigir el partit pot ser el pròxim candidat a la Generalitat, un paper que Iceta té molt clar que no vol assumir. Tant Navarro com l'actual viceprimer secretari consideren que el PSC no necessita un grup parlamentari propi i que per reconquerir la centralitat política ha d'estendre la mà a CiU per acordar temes de país.

La voluntat de Ros i Elena d'arribar fins al final farà renunciar Iceta, que ja va anunciar que es faria enrere si no hi havia una llista unitària. Els dos candidats de fora de l'àrea metropolitana no només reivindiquen veu pròpia del PSC al Congrés, sinó que demanen l'obertura del partit als agents socials. La seva estratègia serà forçar el pols en una votació amb més d'un projecte perquè l'executiva sigui plural.

Les preguntes

1.El PSC ha de tenir grup propi a Madrid?

2.Catalunya té dret a un règim de concert econòmic com el del País Basc?

3.El seu model de política econòmica i social preveu les retallades?

4.Com pot ser més participatiu, el partit?

5.Per arribar al Govern, quina política d'aliances i model d'oposició defensa?

6.Quin ha estat el principal error comès pel PSC?

Miquel Iceta

Vice-primer secretari del PSC i portaveu al parlament

1.

El PSC ha de compartir grup parlamentari al Congrés amb tots els socialistes espanyols, preservant la possibilitat de votar de manera diferenciada en cas de discrepància. Els debats territorials s'han de desenvolupar en un Senat reformat de caràcter federal com el Bundesrat alemany.

2.

Catalunya avançarà revisant l'actual model de finançament per aprofundir en el seu caràcter federal, amb una única agència tributària a Catalunya, consorciada amb la de l'Estat, que gestioni tots els impostos, revisant els percentatges de cessió de tributs, sumant-hi el de societats, integrant tots els fons del sistema en un únic mecanisme federal d'anivellament, evitant les disfuncions dels pagaments a compte, fixant clàusules que assegurin la lleialtat institucional, i impulsant la convergència de resultats entre els dos sistemes forals i la resta.

3.

La nostra política econòmica es basa en la necessitat de reactivar l'economia i crear ocupació, complint criteris d'estabilitat pressupostària, assegurant la necessària austeritat i eficiència en la prestació dels serveis públics, primant les reformes sobre les retallades i cercant el consens polític i social sobre els necessaris sacrificis que han de ser justos i compartits.

4.

Instaurant un sistema d'eleccions primàries obertes a la ciutadania per escollir candidats, i mecanismes permanents de diàleg amb els sectors progressistes que aspirem a representar. El partit ha de ser més gran, el seu funcionament més transparent, la militància més enriquidora i els debats més vius, en què la discrepància sigui benvinguda.

5.

El PSC exerceix per decisió ciutadana la tasca d'oposició, assenyalant els errors i mancances del Govern. Al mateix temps ha de construir l'alternativa progressista al nacionalisme conservador, a partir de propostes concretes elaborades i discutides amb amplis sectors progressistes. Com a partit de govern el PSC ha d'estar en permanent disposició a acordar temes de país amb CiU a través de processos transparents de diàleg i negociació que impliquin la revisió de les polítiques de CiU que no compartim.

6.

No apreciar des de l'any 2003 l'afebliment objectiu del nostre projecte polític, no ser capaç de fer front a la crisi econòmica desplegant polítiques coherents amb els valors que defensem i permetre que es desdibuixés el perfil propi del nostre projecte en un govern de coalició en què les discrepàncies entre els socis -ERC i ICV-EUiA- obscurien de manera permanent una gestió força positiva.

Àngel Ros

Alcalde de Lleida i membre de l’executiva del PSC

1.

Sí, inexcusablement, però de manera dialogada, negociant-lo amb el PSOE. El document que vam fer amb l'alcalde Manuel Bustos és una eina per al període transitori. Però el símbol que hem recuperat la centralitat del catalanisme polític és el grup parlamentari.

2.

Catalunya no va voler aquest règim, ja en l'inici de la democràcia, i té 7 milions d'habitants davant el milió i escaig del País Basc. Per tant, els models no són directament importables. El model de finançament actual, que van pactar el conseller Castells i el president Montilla amb el govern espanyol és el que ha permès un avenç més gran en matèria de finançament. Cal aprofundir i progressar en aquest finançament, amb el nom "pacte fiscal" o "pacte fiscal federal".

3.

Amb les retallades no se surt de la crisi, es redueix el deute i el dèficit. En cap cas es poden fer en serveis bàsics de l'estat de dret i de l'estat del benestar. Cal rigor pressupostari amb un model de concertació social i polítiques de foment de l'activitat econòmica i l'ocupació.

4.

Volem ser un partit obert. Un símbol clar d'això són les eleccions primàries obertes per elegir els candidats a la Generalitat i a les principals alcaldies. Potenciant l'organització sectorial del partit en l'organització territorial i introduint més elements de democràcia interna en el procés d'elecció de dirigents. I amb una presència clara en el teixit social i l'associacionisme, que són un dels pilars de Catalunya.

5.

El nostre partit, que vol ser el vertebrador de Catalunya, ha de tenir un model propi i ha d'aspirar a ser el primer partit de Catalunya. A partir d'aquí, ha de ser capaç de participar en acords nacionals, quan som a l'oposició, o de proposar grans acords nacionals, especialment en temps de crisi, si som al Govern.

6.

Primer hi hagut la crisi, que no es pot imputar a l'executiva. Com a elements addicionals, els ciutadans no ens han percebut com el partit referent catalanista ni el partit referent de l'esquerra socialdemòcrata. La recuperació de la confiança passa per recuperar el lideratge de les esquerres catalanistes i tenir credibilitat en les nostres propostes.

Pere Navarro

Alcalde de Terrassa i membre de l’executiva del PSC

1.

El PSC ha de tenir més visibilitat al Congrés de Diputats per poder explicar bé què hi fa i també ha de ser capaç de discrepar amb els diputats del PSOE, si ho creu necessari. Jo crec que podem aconseguir aquests objectius sense necessitat de grup parlamentari, però tampoc vull renunciar a tenir-lo, per si un dia pensem que ens cal. El que no podem és confondre el catalanisme del PSC amb el fet de tenir o no grup propi. Defensar els interessos dels ciutadans de Catalunya forma part del nostre ADN.

2.

Catalunya encara ha d'estar més ben finançada i té tot el dret del món a reclamar un finançament més just. Ara bé, crec que el Govern, quan proposa el concert, està escollint un camí equivocat per aconseguir-ho. Avui en dia el concert econòmic no cap ni a l'Estatut ni a la Constitució. CiU sap que aquesta via ens aboca a un carreró sense sortida. Hem de trobar camins igual de satisfactoris i que no ens portin a la frustració. I estic convençut que n'hi ha.

3.

És obvi que ara els comptes s'han d'ajustar, no hi ha una altra sortida a curt termini. El que no hem de fer ni permetre és que les retallades canviïn el model que tenim, fins al punt de convertir la salut, l'educació i altres serveis bàsics en serveis de menys qualitat, pensats només per als que tenen menys. Hi ha conceptes, com el de la universalitat i la qualitat de la sanitat pública i de l'educació que han de ser intocables. Això no vol dir que en aquests camps no es pugui estalviar.

4.

No hi ha fórmules màgiques. Tenim propostes, com crear nous espais de debat i incentivar els militants a participar en organitzacions socials que hi ajudaran, però el que cal, sobretot, és estar convençuts de la necessitat de fer-ho i posar-nos-hi des de l'endemà mateix del congrés. Jo sóc un convençut d'aquesta necessitat. Una part de la societat té la sensació que li hem girat l'esquena i això necessita un canvi d'actituds radical.

5.

Probablement ens trobarem en una situació complicada en què els ciutadans ens demanaran que treballem colze a colze amb el Govern i el Govern ens convidarà a reunions però evitarà pactar amb nosaltres. Crec, però, que hem d'estendre la mà. Que hem d'estar disponibles i accessibles. Després CiU decidirà quines polítiques vol fer i amb qui. Si vol fer polítiques conservadores, les haurà de pactar amb el PP. Si, en canvi, està disposat a escoltar i a parlar de les nostres propostes, serem al seu costat.

6.

Mai hi ha una sola causa, però penso que el nostre principal error ha estat centrar-nos molt en la feina de gestió i oblidar la feina d'explicar a la gent per què fem les coses. Hem renunciat a liderar el debat social i la conseqüència és que ara som un partit desdibuixat i hem perdut la connexió amb una part de la ciutadania. Per exemple, hi ha una part important dels treballadors i les classes mitjanes que pensen que no defensem prou bé els seus interessos. Arribar a aquest punt ha estat un error.

Joan Ignasi Elena

Exalcalde de Vilanova i la Geltrú i membre de nou cicle i de l’executiva del PSC

1.

La recuperació del grup propi, sense que sigui un element congressual d'enrocament, és cabdal. Hem d'evitar les incoherències del passat i des de la negociació fraternal garantir el vot diferenciat al Congrés en temes crucials per a Catalunya.

2.

Hem de ser ambiciosos i no tancar cap porta però, independentment de l'encaix jurídic, ho veig complicat. Hauria d'obtenir resultats similars als que produeixen el concert basc en recursos per habitant. Catalunya té més de set milions d'habitants, el País Basc poc més de dos.

3.

Hem de liderar polítiques econòmiques que equilibrin el dèficit i saldin el deute amb polítiques fiscals justes, que gravin sobre els que més tenen; i impulsar un estalvi que no vingui dels retalls que propicien la privatització i mercantilització dels serveis bàsics, sinó de la racionalització administrativa.

4.

Cal garantir una presència activa en els òrgans de direcció de representants de la ciutadania, els joves i el món associatiu. La secretaria d'organització ha de pivotar més sobre la funció de dinamització externa.

5.

És imprescindible obrir una etapa de diàleg, entesa i aliança dels components de signe progressista. Una Aliança Catalana de Progrés per al 2014 que hauria de traduir-se en un ampli moviment de base social, política i cultural.

6.

Buidar el partit mentre es governava n'ha estat un. Un altre, la resistència al canvi que ens ha impedit avançar cap a una relació productiva dins del partit i també de portes enfora amb sectors que hem deixat abandonats.

stats