Sant Jordi demostra una cosa menys òbvia del que sembla: volem ser feliços. Hi ha pocs dies a l'any en què la gent tingui tan clar que mai no és demà, que és avui i punt. Sortim al carrer i ens regalem roses, llibres i petons obviant del risc de la cursileria. Convertim un dia qualsevol en una festa. Fem veure que ens creiem aquell esperpèntic article de l'Estatut que diu que tenim dret a la felicitat. Comprem llibres com el de Rafel Nadal -venint d'ell, el títol en passat és enganyós: mai ha deixat de ser feliç- o el de l'avi suec de Jonas Jonasson, un centenari esbojarrat i alegre. O el picaresc i policíac Mendoza, les receptes de Ferran Adrià, el Viatge a l'optimisme de Punset... Els títols feliços tenen sempre punts per triomfar per Sant Jordi. No hi ha res tan popular com la felicitat. I hi ha dies que és inevitable.
