CINEMA D'HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA
Crònica 05/01/2011

La ferida d'Algèria encara cou a França

Steven Erlanger
3 min
Bouchareb, Barcelona

The New York TimesL' experiència colonial francesa a Algèria, marcada per la guerra, el terrorisme i la tortura, és una ferida que no es vol tancar. L'odi i la culpa sobre Algèria encara avui infonen una certa inquietud a les banlieues (les barriades) d'immigrants musulmans, sobre la implicació francesa amb la identitat nacional, l'islam radical i el vel.

Darrerament França ha estat sacsejada per dues pel·lícules sobre Algèria i la confrontació amb el seu passat colonial. Els films no podrien ser més diferents: el primer, obra de Rachid Bouchareb, francès d'origen algerià, és una ficció històrica sobre la lluita algeriana per la independència; el segon, de Xavier Beauvois, està impregnat de creences religioses.

Però tots dos se situen en un període de violència, el primer als anys cinquanta, quan els guerrillers del Front d'Alliberament Nacional (terroristes als ulls de França) van començar una lluita sagnant per desfer-se de la dominació francesa, i el segon als noranta, quan l'islam radical volia imposar-se a Algèria en una guerra civil, en un intent esclafat pel govern.

Una pel·lícula mostra els màrtirs algerians i l'altra els francesos. Totes dues són marcadament tendencioses, i totes dues dibuixen l' altre com un titella en el drama històric. Una glorifica la criminalitat i el terrorisme en nom de la llibertat del país i la justícia, mentre que l'altra, ambientada a mitjans dels anys noranta, és una mirada horroritzada de com la religió barrejada amb la política pretén justificar l'assassinat i el terrorisme.

I tots dos films han estat escollits per representar els seus respectius països, França i Algèria, als Oscars, que s'entregaran el 27 de febrer, en la categoria de millor pel·lícula en llengua estrangera.

Obsessió francesa per Algèria

"És una ferida oberta", diu Benjamin Stora, un dels millors historiadors d'Algèria i el colonialisme francès. "Algèria és França, és una part de la història del nacionalisme francès. Algèria encara obsessiona la gent i encara turmenta la societat francesa".

La pel·lícula de Beauvois, De dioses y hombres , és un drama calmat i contemplatiu sobre la fe, i va vendre més de dos milions d'entrades en les cinc primeres setmanes a la cartellera. [S'estrena a Barcelona el proper dia 14.] Hi treballen alguns dels millors actors francesos, com Michael Lonsdale i Lambert Wilson, en una història basada en fets reals d'un grup de nou monjos cistercencs que vivien entre els pobres al monestir de Tibhirine, on van decidir quedar-se malgrat el creixent perill. El març del 1996 van ser segrestats i després assassinats enmig de la guerra civil. Encara no s'han aclarit els detalls del segrest, tot i que el Grup Islàmic Armat (GIA) el va reivindicar. La pel·lícula toca coses profundes a França, un país de cultura catòlica orgullós del seu laïcisme constitucional i alhora alarmat per la pèrdua de la fe.

Polèmica al Festival de Cannes

Hors-la-loi (Fora de la llei), per contra, és una pel·lícula comercial i d'acció més simple, molt de soroll, arengues i sang. Quan es va exhibir per primera vegada, al Festival de Cinema de Cannes, la policia antidisturbis es va enfrontar amb manifestants francesos colèrics, i a França ha estat un fracàs comercial. Arren ca amb la massacre del 1945 de civils a mans de soldats francesos al poble algerià de Sétif, civils que havien vist el final de la Segona Guerra Mundial, com molts a França i Indoxina, com la fi de l'imperi francès.

Per l'historiador Benjamin Stora, les pel·lícules recullen arguments polítics de sacrifici i de fe. Però assegura: "En totes dues Algèria hi és absent. No és el Vietnam de França, sinó una cosa molt més arrelada. França s'està trobant cada vegada més involucrada en aquesta part de la seva història, i s'estan preparant documentals, però els francesos encara no poden veure la seva tragèdia en la gran pantalla".

stats