Crònica 18/06/2011

La fiscalia busca els violents en vídeos i xarxes socials

La Fiscalia Superior de Catalunya considera de màxima prioritat les investigacions obertes per identificar els responsables del setge al Parlament i busca els violents en vídeos i a les xarxes socials.

Laia Espín
2 min
Dos participants en la concentració al Parlament s'enfronten a un furgó dels Mossos.

Barcelona.La fiscal superior de Catalunya, Teresa Compte, va manifestar ahir que per a la fiscalia són una prioritat les investigacions obertes després dels actes violents del 15 de juny al Parlament de Catalunya. Compte va aclarir que s'investiguen dos grups de persones: els que van impedir l'accés dels diputats i els que van provocar incidents quan aquests van entrar. Compte va anunciar ahir, després d'una junta de fiscals superiors autonòmics celebrada a València, que el ministeri públic adoptarà mesures cautelars en funció de les proves que es vagin recollint. En aquest sentit, va recordar que els acusats per aquests fets es poden enfrontar a penes d'entre tres i cinc anys de presó. Compte va defensar la "tolerància zero amb qualsevol atac a les institucions democràtiques"

La fiscalia ja va obrir d'ofici les diligències pels atacs als parlamentaris i per això ja s'ha demanat informació als Mossos d'Esquadra per estudiar si es pot imputar a alguns dels participants en els fets un delicte d'obstrucció a la tasca dels parlamentaris. L'article 498 del Codi Penal, segons el qual els que utilitzin "força, violència, intimidació o amenaça greu per impedir que un membre" d'un Parlament pugui "assistir a les seves reunions" o bé "coartin la lliure manifestació de les seves opinions o l'emissió del seu vot", preveu una pena de presó de tres a cinc anys.

Primers identificats

De moment, s'està a l'espera de rebre la informació sol·licitada per determinar les agressions i coaccions que van patir alguns diputats quan intentaven entrar al Parlament. Per identificar les persones que van obstaculitzar l'accés al Parlament i el seu normal desenvolupament s'estan fent servir, segons la màxima responsable del ministeri fiscal a Catalunya, imatges de vídeo i les xarxes socials. De fet, el mateix conseller d'Interior, Felip Puig, va anunciar dijous passat en la roda de premsa posterior als aldarulls que la investigació policial havia permès identificar deu persones i que no descartava noves identificacions.

Cinc dels set detinguts durant la jornada del 15 de juny en els actes de radicals al Parlament van quedar ahir en llibertat amb càrrecs després de declarar davant del jutge a la Ciutat de la Justícia. Respecte als altres dos detinguts, un és menor i el cas el porta la Fiscalia de Menors i l'altre va ser posat en llibertat dijous. Tots ells estan acusats de resistència i desobediència a l'autoritat i danys, ja que s'haurien enfrontat als mossos d'esquadra que van intervenir en l'operatiu policial. De moment, no s'ha pogut demostrar que aquestes persones hagin participat en el grup de bloqueig de l'entrada del Parlament. D'altra banda, en aquesta causa oberta pel jutjat d'instrucció número 25 de Barcelona també seran citats a testificar els agents de l'operatiu.

Precisament ahir a la tarda, dues hores després que els cinc detinguts sortissin de la Ciutat de la Justícia envoltats dels seus familiars i amics, una trentena d' indignats es van concentrar a les portes del complex judicial per donar-los suport. Entres les pancartes es podia llegir "Les mentides no són violència" i "Quan jutjaran la violència institucional?" Dos dels detinguts van esperar l'arribada del grup d' indigants per concentrar-se amb ells. Tots dos van manifestar que en cap cas van mostrar una actitud violenta i que el dia dels fets en tot moment van mantenir una resistència pacífica i no es van enfrontar als policies que formaven part de l'operatiu organitzat pel departament d'Interior.

stats