La construcció d'un estat és llarga i complicada i Kosovo ha estrenat el seu quart any com a estat independent de la manera més dolorosa. Amb un govern escollit sota sospita de frau electoral i un primer ministre, Hashim Thaçi, acusat de connexions criminals amb el narcotràfic, el contraban i -el més greu de tots- el tràfic d'òrgans de presoners serbis durant la guerra del 1999. L'informe del Consell d'Europa ha aconseguit l'obertura d'una nova investigació internacional per aclarir els fets. Un altre informe secret de l'OTAN, filtrat el mes de gener passat, assegurava que els Estats Units i altres governs occidentals coneixien des de feia anys les connexions mafioses de Thaçi, antic membre de l'Exèrcit d'Alliberament Kosovar.
Des de fa un parell de setmanes, el país també té un nou i polèmic president, el multimilionari Behgjet Pacolli. Un personatge impopular que l'oposició considera com "la pitjor solució possible". Un magnat de la construcció amb grans projectes a Rússia -on el van acusar de suborn a funcionaris-, Kazakhstan o per al mateix dictador libi, Muammar al-Gaddafi.
El ric president i seu discurs sobre la força de l'economia aixeca moltes suspicàcies en un Kosovo que encara té un 40% d'atur i on el 45% de la població viu per sota el llindar de la pobresa. L'economia no es refà i les remeses dels emigrants i l'ajuda occidental continuen sent les principals fonts d'entrada de divises. I tot i això, Kosovo avança.
Belgrad i Pristina, cara a cara
Aquesta setmana s'obriran a Brussel·les les primeres converses oficials entre Kosovo i Sèrbia. Un diàleg tècnic, entre representants dels dos governs, per intentar millorar el dia a dia dels seus ciutadans. Cal posar sobre la taula la qüestió dels desapareguts, els controls a què se sotmet a la minoria sèrbia del nord de Kosovo, el funcionament de la justícia i reptes molt més pràctics, com la necessitat de confeccionar un cadastre fiable, el subministrament d'aigua o electricitat, o la renovació de les matrícules dels cotxes. Aquest diàleg polític cara a cara, endarrerit durant mesos, serà un pas important cap a una reconciliació històrica. Belgrad vol que la Unió Europea l'accepti oficialment com a candidat a sumar-se als 27, i confia que aquestes negociacions ajudin a inclinar la balança de Brussel·les en favor del sí.
Sèrbia encara no reconeix la independència de l'antiga província, a la qual va intentar netejar ètnicament a finals de la dècada dels 90. Ni ells, ni Rússia, ni més de la meitat dels països membres de Nacions Unides. Ni cinc estats membres de la Unió Europea -entre ells l'Estat espanyol- que continuen negant-li una independència avalada pel Tribunal Internacional de l'Haia.
Els Estats Units i la UE apuntalen i tutelen el difícil procés de construcció institucional de Kosovo. Durant molt de temps es va dir popularment per Pristina que la política de Kosovo es decidia a l'ambaixada dels Estats Units que hi ha a la capital. De fet, el 17 de febrer, el dia del tercer aniversari de la declaració unilateral d'independència, a la festa organitzada a l'avinguda Mare Teresa de la capital, hi onejaven banderes nord-americanes. Washington i Brussel·les han de garantir ara una investigació a fons que netegi aquest procés de les responsabilitats del passat i la seva pròpia connivència amb personatges foscos de la guerra i el crim.
