El fracàs escolar s'enquista a la pública i dobla el de la concertada
Els nens que van a una escola concertada o privada a Catalunya tenen menys risc de fracàs escolar que els dels centres públics. Ho constata un estudi que identifica els principals factors de risc.
Barcelona.El 31,9% dels graduats d'ESO no acaben els estudis postobligatoris, xifra que està per sobre de la mitjana estatal (31%) i de l'europea (15,2%). El fracàs escolar a Catalunya preocupa des de fa temps tant a l'administració com a tota la comunitat educativa. Tant és així que la primera mesura educativa aprovada pel nou Govern va ser un "acord marc" que pretén reduir aquesta taxa fins a un 10% en els pròxims 10 anys.
Ara són els agents socioeconòmics els que han volgut fer la seva aportació en aquesta lluita i per això han elaborat l' Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya, a càrrec del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). L'estudi constata que "en els centres públics el percentatge d'alumnes amb una qualificació baixa és aproximadament el doble que en els centres concertats i gairebé el triple que en els centres privats independents". De fet, segons l'informe, anar a "un centre concertat redueix el risc" de fracàs escolar.
D'acord amb les dades del PISA i l'opinió de 26 experts en la matèria, l'informe fa una anàlisi de les causes principals d'aquest fracàs i proposa 72 mesures per combatre'l. Entre les conclusions principals destaca que els motius fonamentals d'aquest fracàs cal anar a buscar-los tant a l'entorn social i familiar com a l'escola, i subratlla també "el pes de la pràctica docent".
De fet, l'opinió majoritària entre els experts consultats és que "el fracàs escolar és un fracàs del mateix sistema educatiu", segons el director de l'informe, Xavier Riudor. "Els dèficits relacionats amb el treball en equip, l'atenció individualitzada a l'alumnat, el currículum escolar, la relació dels centres amb les famílies i amb l'alumnat, l'autonomia dels centres i les metodologies d'ensenyament" contribueixen a explicar el risc de fracàs escolar a Catalunya, assenyala l'informe. Els experts critiquen també que "les metodologies d'ensenyament a Catalunya majoritàriament se centren encara en la pura transmissió de coneixement". Per això, una de les propostes de l'informe és que el currículum de l'educació obligatòria s'estableixi "en termes de competències bàsiques" per garantir que, al final d'aquesta etapa, el nen assoleixi "les competències que necessita per convertir-se en una persona adulta funcional".
Falla la detecció precoç
L'informe alerta també del "decalatge" que es produeix entre els "primers indicis" del risc de fracàs escolar, que acostumen a donar-se en l'educació primària, i la identificació real del problema per part del professorat, que acostuma a visualitzar-se "més endavant", quan es produeix "la transició a l'ESO". Per millorar la detecció precoç d'aquests riscos i actuar quan encara s'hi és a temps, els experts del CTESC proposen, entre altres coses, que es creï un historial educatiu compartit de cada alumne, com una mena d'història clínica però en l'àmbit educatiu. D'aquesta manera, els mestres podrien disposar "de la informació de cada estudiant durant tota la seva trajectòria educativa". Les recomanacions de l'estudi van en general cap a fomentar al màxim la "personalització" de l'ensenyament i una "flexibilització" del currículum i el funcionament dels centres que permeti adaptar-se a les necessitats concretes de cada alumnat. També s'incideix en la necessitat de "formació inicial i contínua" dels mestres i professors, i s'espera que el nou màster de professorat de secundària, que tot just s'ha posat en marxa, faci una aportació positiva en aquest àmbit.
Família i valors juvenils
La situació familiar és també determinant en les probabilitats de fracàs escolar. L'informe del CTESC confirma la importància de la família en aquests processos, però destaca que la situació econòmica i el nivell d'instrucció dels pares, tot i ser factors "significatius" i "condicionants de partida", no són "determinants" en el futur del nen. Les causes del risc estan més aviat en el que es considera "l'ambient familiar", és a dir, "els hàbits de comportament i la valoració que la família fa de l'educació". "Les poques expectatives respecte als estudis que transmeten els pares és un factor determinant" perquè el nen no s'esforci o acabi abandonant els estudis, explica Riudor.
L'informe subratlla de manera especial "la condició immigratòria" com "una característica determinant significativa o explicativa del risc de fracàs escolar a Catalunya", especialment entre els immigrants de primera generació.
A part dels factors familiars i escolars, l'informe identifica un tercer grup de "factors de risc", que anomena "identitaris". Es tracta del "conjunt de pràctiques i consums culturals" que fan els joves en grup fora de l'escola, "al carrer o les xarxes virtuals", i que acostumen a sustentar-se en uns "valors" oposats precisament "a la cultura de l'esforç i al reconeixement de l'autoritat adulta i escolar". En aquest sentit, els experts esmenten "el paper destacat sobre els resultats escolars" que tenen "els mitjans de comunicació, la pèrdua de la cultura de l'esforç i el consum de drogues". També la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va destacar aquest factor com a significatiu i va apostar per "traslladar la croada que hem fet contra el tabac a altres substàncies que també afecten el rendiment dels alumnes, com l'alcohol o els porros".
