UN ANY DEL NAUFRAGI
Crònica 30/03/2012

Una fragata espanyola va deixar morir 63 libis

L'OTAN tenia la funció de protegir civils a Líbia, però no va respondre al socors d'una pastera de refugiats a la deriva. Un any després del succés, els responsables podrien haver d'enfrontar accions legals.

Mariona Ferrer I Fornells
2 min
Una fragata espanyola va deixar morir 63 libis

BARCELONA.Els guardacostes italians i l'OTAN van donar l'alerta, però cap vaixell a les seves ordres va actuar. És el que es desprèn d'un informe del Consell d'Europa, que un any després que una pastera amb 73 refugiats libis naufragués al Mediterrani i morissin 63 dels ocupants ha arribat a la conclusió que "no es va actuar d'acord amb les obligacions de cerca i socors". El document precisa que la inacció va ser deguda a errors "humans, institucionals i legals".

Segons l'informe, el vaixell de l'Aliança que més proper va estar de l'embarcació va ser una fragata de l'exèrcit espanyol, la Méndez Núñez , que hauria obviat el SOS de l'OTAN. El portaveu del ministeri de Defensa, Miguel Morer, va negar ahir a l'ARA "de manera rotunda, taxativa i oficial que la fragata rebés cap comunicació del Centre de Coordinació i Salvament Marítim de Roma o de la base de l'OTAN a Nàpols". Tant França com Itàlia, que també navegaven a la zona, es van sumar a la negativa, a més d'expressar "imprecisions en l'informe" i exigir a l'autora del document, Rineke Strik, explicacions.

Més control i accions legals

Però Strik considera que va pel bon camí. "Això és només el començament. A partir d'aquí no hi ha dubtes que si trobem més proves ens haurem de preguntar si s'ha comès un crim. Estem parlant de tot tipus d'incompliments legals de les convencions marítimes internacionals, fins i tot de l'article 2 del Tribunal Europeu de Drets Humans, que vetlla pel dret a la vida. Hi ha moltes possibilitats legals", va explicar dimecres al diari britànic The Guardian .

En aquest sentit, el Consell d'Europa va aprovar ahir una resolució a Brussel·les per demanar a l'OTAN que difongui les imatges captades per satèl·lit durant els dies del naufragi.

El primer SOS de la pastera el va rebre un capellà eritreu que treballa per una ONG italiana a Roma. En una trucada per satèl·lit, els tripulants li van dir que anaven a la deriva. Va alertar llavors als guardacostes italians i després a la base de l'OTAN a Nàpols. En veure que no els rescataven, va denunciar el cas.

L'embarcació havia sortit el 25 de març i es va passar 15 dies a la deriva fins que va naufragar en el camí de tornada cap a Líbia. Un supervivent va explicar al capellà, Mussie Zerai, que un helicòpter marcat amb la paraula army els va sobrevolar i llançar menjar i aigua. No va tornar.

stats