17/01/2012

El fraguisme sociològic

1 min

El franquisme sociològic va condicionar la Transició. El dictador no ho tenia tot atado y bien atado , però la seva ombra es va revelar massa allargada. No hi va haver ruptura, sinó reforma i oblit. No hi va haver dreta civilitzada (la UCD de Suárez es va enfonsar), sinó dreta nostàlgica (Fraga). Mai ningú va fer mea culpa . Cap govern de la democràcia ha demanat perdó pels crims de la dictadura. Les traves a la memòria sobre les víctimes -fosses comunes, papers de Salamanca , Valle de los Caídos- resulten vergonyoses.

Trenta-sis anys després, la mort del que va ser ministre de Franco ha reproduït els silencis i les mitges veritats. Tantes dècades només hauran servit per passar del franquisme sociològic al fraguisme sociològic . Espanya és incapaç de mirar-se al mirall de la història: no assumeix el drama del segle XX -dictadures i guerra-, ni la hipocresia de la Transició, ni la seva pluralitat nacional. Per cert, desaparegut Fraga, encara queda un testimoni clau sobre Franco: Joan Carles I. El gran tabú.

stats