The New York Times / Trípoli.En un conflicte que ha vist més que grans quotes d'ineptitud militar, els combats per les ciutats de Beni Ualid i Sirte ahir encara continuaven. Durant la lluita per la ciutat costanera de Brega ja va passar que més d'un cop els rebels havien afirmat que la tenien sota el seu control molt abans d'aconseguir-ho. També a Adjdabia, la població del desert camí de Bengasi, que els antigaddafistes van atacar i d'on es van haver de retirar tantes vegades, amb fugides desordenades i fins i tot humiliants. La mateixa seqüència es va repetir divendres a Sirte, la ciutat natal del derrocat Muammar al-Gaddafi, i Beni Ualid, feu de la tribu més poderosa del país, els warfala, coneguda pel seu suport a l'antic règim.
Divendres, els atacants havien arribat gairebé al centre de Beni Ualid quan les forces de Gaddafi van contraatacar i almenys 70 insurgents van resultar ferits, i com a mínim quatre van morir, mentre que la resta fugia de la ciutat. Trípoli va caure ara fa gairebé un mes i els lleials a Gaddafi que quedaven es van retirar a quatre ciutats que han estat sota el setge dels fins ara rebels des de principis de setembre (els altres dos són els petits oasis de Sabha i Hun).
Els atacants són molt més nombrosos que els defensors, disposen de munició aparentment il·limitada, centenars de camionetes amb armes pesades muntades, i fins i tot de carros de combat de fabricació russa com el T-72. Els defensors tenen llançadors múltiples de coets Grad, morters i RPG-7 -armes prou mòbils per ocultar-les dels atacs aeris- però cada vegada que les forces gaddafistes transporten vehicles o armes pesades, els avions de l'OTAN les destrueixen aviat.
Esgotament i llibertat
Aleshores, quin problema tenen els exrebels? Ells asseguren que intenten evitar víctimes civils. Altres admeten que després de set mesos de revolta, senzillament estan cansats. La vida torna a la normalitat a bona part de Líbia, molts estan ansiosos per disfrutar dels fruits de la seva nova llibertat i ja no s'entesten a morir per derrocar un règim que ja gairebé està acabat.
A això s'afegeix la seva falta d'experiència militar i la manca de disciplina. En les últimes dues setmanes, almenys 10 antigaddafistes han mort a causa d'accidents amb armes de foc, segons fonts de l'Hospital de Trípoli. Dos combatents esgotats, Hamza Bouzeidi i Mohammed al-Naama, fora de Beni Ualid admetien divendres que el seu grup havia comès errors. "Estem desorganitzats", va dir Bouzeidi, i descrivia les onades d'atacs dels pro-Gaddafi: primer els franctiradors, després els coets i, finalment, morters.
Disparar a l'aire
Com els gossos que comencen a córrer darrere d'un bastó imaginari que els llança l'amo, fotògrafs i equips de televisió corrien cap a les línies de front per cobrir la caiguda dels últims bastions. I en arribar només es trobaven els insurgents als afores. Les imatges que arriben són molt pintoresques, i en la majoria els rebels fan el que saben fer millor: disparar armes a l'aire, celebrant cada victòria, fins i tot les imaginàries. Disparar cap al cel té un qüestionable valor militar, i encara més quan l'OTAN cobreix l'espai aeri, però pot resultar car: un metge de Trípoli explicava ahir que almenys vint persones han mort a la ciutat per bales perdudes; una era una nena de 10 anys, que va rebre un tret al cap mentre dormia.
Ismail Ibrahim al-Qatani, un comandant de la Brigada de Màrtirs de Bengasi, assegurava ahir des de l'Hospital de Trípoli, on el curaven de les ferides, que "a Beni Ualid hi ha d'haver un dels fills de Gaddafi: per això ens costa tant arribar fins al centre. Però ho aconseguirem aviat, només ens falten alguns tancs".
