El gendre del rei té a tocar la imputació

BARCELONADisset milions d'euros. Aquesta és la xifra que podrien haver arribat a obtenir Iñaki Urdangarin i Diego Torres a través de convenis entre l'Instituto Nóos -entitat sense ànim de lucre que van presidir- i un centenar d'entitats públiques i privades, entre les quals hi ha el Govern Balear, la Generalitat valenciana i alguns ajuntaments. Els documents investigats indiquen que gairebé un 70% dels diners que poden provocar la imputació d'Urdangarin, obtinguts amb aquests convenis, s'haurien desviat després a paradisos fiscals a través d'empreses del duc, algunes de compartides amb la filla del rei, la infanta Cristina. Tot i que la investigació del jutge José Castro i el fiscal Pedro Homach -que és una peça separada del cas Palma Arena- es va fent pública amb comptagotes, la trama sembla clara: l'Instituto va signar convenis amb un centenar d'entitats públiques i privades, que van pagar per serveis que suposadament no es van arribar a realitzar o, si es van fer, va ser per un cost real molt inferior a l'obtingut.

Una de les dues grans branques d'aquesta investigació se centra en uns convenis entre Nóos i la Ciutat de les Ciències i les Arts de València, que depèn de la Generalitat valenciana, per organitzar tres edicions del fòrum València Summit els anys 2004, 2005 i 2006 per valor de 900.000 euros cada un. A aquesta quantitat s'hi han d'afegir les despeses de representació i allotjament dels participants, 700.000 euros més. El jutge Castro creu que el cost dels serveis que es van oferir en aquestes trobades va ser molt inferior al preu cobrat, que podria haver anat a parar a altres empreses particulars de Torres i Urdangarin per després ser desviat a paradisos fiscals.

València, el mannà de la trama

També cal afegir-hi un conveni entre l'Instituto i la Generalitat valenciana per promocionar una hipotètica candidatura de la ciutat als Jocs Europeus del 2010 per valor de 382.000 euros. Els imputats a València són els dos exdirectors generals de la Ciutat de les Arts, José Manuel Aguilar -va ser-ne director entre el 2002 i el 2005- i Jorge Vela -va succeir Aguilar el 2005 fins al 2009-, i l'exdirectora de gestió entre el 2002 i el 2008, Elisa Madonado.

La investigació també s'ha centrat en una segona gran branca a les Illes Balears, on l'Instituto Nóos va signar dos convenis amb el Govern de l'expresident Jaume Matas per crear dues trobades esportives anomenades Illes Balears Fòrum els anys 2005 i 2006 per un valor total de 2,3 milions d'euros. Tant a Mallorca com a la capital valenciana, diferents polítics van intercedir a favor de l'Instituto Nóos i van facilitar a molts empresaris contactes directes amb el duc de Palma.

Tot i aquestes dues grans vies, els convenis investigats són desenes, i n'inclouen també un amb la Generalitat de Catalunya per una activitat de salut i esport entre el 2004 i el 2005 que va costar uns 30.000 euros, i acords amb els ajuntaments de Mataró i Alcalá de Henares, així com convenis amb clubs de futbol. Les institucions analitzen ara la documentació per determinar si els pagaments van ser correctes.

La infanta se'n va beneficiar

Així, Urdangarin i Torres van obtenir uns 17 milions d'euros, una part dels quals es va desviar a paradisos fiscals a través d'empreses com la promotora immobiliària Aizoon -de la qual n'és copropietària la infanta Cristina- o la Fundación Deporte, Cultura e Integración Social, una fundació per a nens discapacitats. Davant del degoteig d'informacions, la casa reial va decidir a principis de desembre apartar el duc de Palma dels actes oficials per la seva conducta "no exemplar". Poc després es va fer públic que el 2006, després de consultar-ho amb un assessor extern, el rei va aconsellar al duc de Palma que abandonés l'Instituto i que busqués una feina, si era possible a fora de l'Estat. En els pròxims dies s'aixecarà el secret de sumari i, amb tota probabilitat, el jutge imputarà el gendre del rei.